Un cap de setmana per tastar els tresors del país

Com si hagués estat programat, just després que el Fòrum Gastronòmic de Girona va mostrar al món les virtuts dels nostres cuiners i restaurants, aquest cap de setmana han coincidit unes quantes fires en què –de manera més modesta– s'ha posat a l'aparador el patrimoni menut de la nostra cuina, aquell que no sol atraure la crítica internacional però que, en canvi, forma part de la cultura nacional. Nosaltres hem estat a la de l'embotit d'Olot, la de la mel de Crespià i la de la botifarra dolça de Salitja. A l'entorn d'aquests tres productes han crescut unes fires que tenen en comú el fet de ser multitudinàries i –atenció– que els venedors no han d'anar disfressats. Molts marxants ho deuen agrair i em sembla que el visitant no troba a faltar que el serveixi algú vestit com a l'edat mitjana o amb faldilles de la Grècia antiga.

A la capital garrotxina l'Ajuntament, amb la complicitat dels comerciants i artesans locals, ha bastit amb tan sols una dècada un cap de setmana molt potent en què conflueixen al centre les parades d'embotits i d'altres menges, les rebaixes de roba i calçat (la botiga al carrer), un mercat d'artesania, una mostra de productes agroalimentaris locals, una sèrie de tallers a l'entorn de la cuina... El resultat és un ambient que recorda la Fira de Sant Lluc i els dies principals de les Festes del Tura. A una altra escala, els carrers de Crespià queden desbordats gràcies a la mel. Diuen que l'any passat en van vendre més de tres tones i no m'estranya, amb la requesta que ahir tenien els pots daurats. I de Salitja, què us n'hem de dir? Hi vam ser ahir al migdia, quan de botifarra dolça ja no en quedava gaire, però a la multitud que s'hi havia concentrat no semblava importar-li gaire. De fet, un altre aspecte que tenen en comú aquestes tres fires és que el producte que els serveix de reclam no és el que més hi abunda. També passa amb les fires de les cireres, de les maduixes, dels bunyols... La varietat de l'oferta enriqueix la festa, sens dubte, però per al visitant és perillós, ja que te'n vas a casa molt més carregat del que havies previst. I, a sobre, l'any següent hi tornes.