Petjades de carboners

El primer que feia el carboner quan arribava a bosc era construir una barraca que li faria de llar durant tota la temporada. A les muntanyes de Cànoves i Samalús se n'hi van aixecar moltes i si ens endinsem a qualsevol bosc trobarem places on s'havia fet carbó, i potser també restes d'alguna barraca de carboner. Cada dos anys, durant el mes de març, aquesta localitat del Vallès Oriental ret un homenatge al que va ser un dels seus oficis tradicionals i que va valer als seus habitants el sobrenom d'homes del fum. Aquest mes, a Cànoves es poden descobrir les diferents tasques que incloïa aquest ofici antic, com ara tallar els arbres, trossejar-los, fer grans piles de llenya, encendre-les, cuidar i vigilar que no s'apaguessin durant dues setmanes i, finalment, extreure'n el carbó.

El procés és sempre el mateix: primer es construeix l'esquelet de la carbonera amb fusta. Al bell mig es fa una gàbia i al voltant es col·loquen els 30.000 quilos de llenya (primer els buscalls més grossos i després els troncs més prims). Aquest diumenge s'encendrà la pila. A partir d'aquí ja és qüestió que el foc vagi donant la volta a la pila fins que la llenya es converteixi en carbó. Perquè es cogui bé i no es faci tot cendra, el carboner va obrint-hi forats al voltant. Un cop hi ha foc dins la pila s'ha de vigilar nit i dia. A mesura que es va coent va perdent la forma i hi ha perill que s'hi faci algun forat i, si no es tapa de seguida amb molsa i troncs, es pot cremar tot. Quan la pila ja està cuita es rescalda i es treu el carbó.

Els caps de setmana de març es podrà visitar l'exposició d'eines relacionades amb les feines de bosquerols i carboners o realitzar la ruta de carboners, una caminada curta pels voltants del poble. La ruta guiada (d'unes dues hores) és assequible per a tots els públics i permetrà descobrir vestigis de places carboneres i barraques.

Cànoves i Samalús és una de les portes d'entrada al Parc Natural del Montseny. Així doncs, no cal dir que l'entorn d'aquest municipi ofereix nombroses possibilitats per a l'excursionisme i la bicicleta de muntanya. L'atractiu principal per als visitants, però, és el Castanyer Gros de Can Cuc, un arbre monumental amb un perímetre de dotze metres i una soca buida que ofereix una estança de quatre metres quadrats. Aquesta havia estat habitada per un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i, fins i tot, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia. Dins el seu tronc s'ha arribat a puntejar-hi una sardana. L'exemplar està declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

Per arribar al Castanyer Gros cal travessar el poble en direcció al pantà de Vallforners per una pista senyalitzada. Deixem el cotxe en un petit pàrquing de sorra i des d'allà continuem a peu uns metres per la pista de sorra que voreja el pantà. Abans d'arribar-hi haurem d'agafar una altra pista que s'enfila cap a la dreta.

Un cop deixem el pantà a mà esquerra el camí ja és menys transitat, ja que la majoria de gent es queda a les proximitats del pantà. En una hora aproximadament arribarem a una cruïlla on un cartell indica: cap a l'esquerra, el castanyer i la casa del Bosc; cap a la dreta, el mas de can Cuc. Agafem, doncs, el camí de l'esquerra. Un cop visitat el castanyer i després d'haver-nos-hi posat a dins tornem a la cruïlla i seguim en direcció a can Cuc. Al cap de cinc minuts una altra cruïlla ens assenyala el pla de la Calma. Continuarem pel camí principal. Una hora i vint minuts després trobarem un piló de pedra. En tombar tindrem unes magnífiques vistes a la vall de Vallforners. Continuem fins al mas de can Cuc, un esplèndid mirador de tota la vall. Seguim la pista deixant enrere el camí que baixa fins al pantà (el farem servir per a la tornada) i al cap d'uns minuts serem a la font de pedra de can Cuc. Finalment apareix can Quintana i l'ermita de Sant Salvador de Terrades. De tornada agafem el camí de baixada fins a la pista que voreja el pantà. En tres quarts d'hora, des de can Quintana arribarem a l'aparcament.