Les plomes també són tradició

D'aquí a poques hores, la comarca del Garraf es paralitzarà per rebre Sa Majestat Carnestoltes i iniciar els actes centrals de dos dels carnavals més importants i participatius de Catalunya, el de Sitges i el de Vilanova i la Geltrú. Si bé el primer s'emporta la major part de l'atenció mediàtica i la visita de milers d'espectadors, el segon es caracteritza per la seva singularitat i pel fet de mantenir vives i arrelades unes tradicions que han desaparegut en molts d'altres municipis. El Moixó Foguer, el Vidalot, el ball dels malcasats i els gegants de la Cuyna Vella són algunes d'aquestes tradicions carnavalesques que donen el tret diferencial a les festes de carnestoltes de Vilanova i la Geltrú i que, juntament amb la Merengada i les Comparses, fan que siguin úniques i hagin estat declarades festa patrimonial d'interès nacional.

El Moixó Foguer sortirà dissabte a la tarda, puntual en la seva cita amb el carnaval de Vilanova i la Geltrú, que és l'únic que manté una tradició que havia tingut una presència molt destacada als municipis del Penedès i el Camp de Tarragona (especialment a Sant Quintí de Mediona, Valls i Begues). Es tracta d'un personatge disfressat d'ocell, banyat amb mel i recobert de plomes que recorre el centre urbà dins una caixa, de la qual surt de tant en tant per escampar una pluja de plomes. La figura va ser recuperada per l'Orfeó Vilanoví en la dècada dels vuitanta i l'any 2001 es va sumar a l'acte la figura del Xerraire, un personatge que pregona les virtuts del Moixó Foguer. Segons el folklorista Joan Amades (1890-1959), els orígens d'aquesta curiosa tradició estan vinculats a una mena de representació teatral que era a càrrec de tres individus: el primer era l'amo de dos personatges estrafolaris que assegurava que tenia amagats dins una gàbia; i dins la gàbia hi anava un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i un altre que figurava que era un ocell (el Moixó Foguer).

I si el Moixó Foguer és una activitat ben arrelada i amb un ampli seguiment, el Vidalot, com a acte del carnaval, ha tingut una evolució diferent. El personatge actualment només posa nom al ball de disfresses que s'organitza dimarts a la nit, per més intents que s'han fet des de la Federació d'Associacions pel Carnaval de mantenir una tradició també única. Antigament, el Vidalot sortejava les parelles durant el ball de manera arbitrària i capriciosa, encreuant-les per aconseguir els resultats més esperpèntics. Els participants del Vidalot duien espolsadors i picamatalassos, i llançaven ordi i moresc a la gent que s'ho mirava. Però la festa va degenerar amb la massificació i actualment es manté el nom i poc més d'aquella tradició. Les activitats al carrer s'han traduït en un concurs de disfresses i sopars populars de diferents entitats.