La Menorca més rural

Les platges són potser la part més coneguda de Menorca i la seva capital, Maó. Però la ciutat ofereix molt més. Té una llarga tradició històrica, sembrada de poblats prehistòrics, i d'un paisatge verd per descobrir a través d'una xarxa de camins rurals, ideals per recórrer a peu o en bicicleta. Un d'aquests camins uneix història i senderisme, ja que comença a Trepucó i acaba a Calascoves, dos importants jaciments arqueològics.

Iniciem el recorregut a Trepucó, un dels jaciments arqueològics més importants de la zona oriental de Menorca per les seves dimensions. Cal seguir el camí de Trepucó fins arribar a la desviació del Llerg; però si continuem per aquest camí cap al sud trobarem l'única creu de terme que es conserva a Maó, que marca la confluència amb els termes de Sant Lluís i es Castell. Si seguim el camí del sender pel camí Llerg, arribarem fins a la carretera de Sant Lluís, que cal creuar fins arribar al camí de Malbúger, que passa pel costat de la capçalera nord de la pista de l'aeroclub. Tota aquesta zona rural es caracteritza per l'abundància de cases d'antigues vinyes, edificacions rurals més modernes, i també hi ha bons exemples de construccions tradicionals agrícoles menorquines fetes de pedra, com ara parets, ponts de bestiar i barraques.

El sender continua pel camí de darrere de Malbúger Vell, una desviació cap al nord del camí de Malbúger, fins arribar a l'encreuament del camí Baix, la moderna i principal via per accedir al poble de Llucmaçanes des de Maó. Continuant cap a l'oest, seguim pel camí d'en Claudis, que passa per darrere les cases de sa Cudia Cremada, una obra de principis de segle XX del conegut arquitecte Francesc Femenías. Més endavant caldrà agafar el camí des Corb, que discorre al costat del parc de bombers. Amb cura s'ha de travessar la carretera de Sant Climent i seguir pel camí de Curnia, que acaba al camí Vell de Sant Climent, antiga via d'accés des de Maó al poble veí. Si s'agafa aquest tram cap a l'est, trobarem el talaiot de Curnia Vell, situat sobre un monticle amb bones vistes sobre el camp menorquí.

El recorregut segueix cap a l'oest pel camí Vell de Sant Climent, que travessa la carretera de l'aeroport i segueix fins a trobar la bifurcació del camí de Torelló. Aquí cal aturar-se, ja que a més de ser el camí que uneix els dos senders homologats del municipi, també hi ha una zona molt rica en jaciments prehistòrics. Es pot admirar el jaciment de Torellonet Vell, amb un talaiot de grans dimensions amb finestral, i la basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló, que conserva el mosaic del paviment original, amb velles representacions d'animals i vegetació. Quan es reprengui la marxa, es passarà per un tram no asfaltat fins a trobar la població de Sant Climent –no es pot perdre el molí, una bona mostra de l'arquitectura tradicional menorquina.

Seguidament haurem de travessar la carretera Maó-Sant Climent i continuar pel camí des Pou des Cards fins a l'inici de la carretera de Binidalí, on hi ha l'antic cós de Sant Climent, construït a mitjan segle XIX per acollir les curses de cavalls. Després travessarem el poble per la carretera de Sant Miquel, i a l'extrem del qual comença el llarg camí que comunicava aquesta vila amb Calascoves, ple d'horts i finques rurals. El camí continua i travessa el barranc que acaba a la cala des Canutells. Després entra a la urbanització de Binixíquer, on es transforma en un vial urbà vorejat de noves cases unifamiliars. El nucli central de la urbanització és una antiga torre de defensa, amb matacans, que es veu des del camí.

Passat el barri, el camí pren el nom de camí de Binicalaf i està envoltat de cases rurals, al mig de les quals trobem les restes prehistòriques, molt ben conservades, del talaiot de Binicalaf, una edificació datada a l'edat del bronze. Més enllà del jaciment, el sender continua en un tram no asfaltat fins arribar al terme d'Alaior. Aquí cal agafar un camí que continua fins a l'entrada de la urbanització de Son Vitamina, i que porta al jaciment arqueològic de Calascoves.