Conveniència i ecologia

“El TSJC suspèn cautelarment la implantació del mapa eòlic de Catalunya, aprovada pel govern tripartit l'any passat”, publicava aquest diari a doble pàgina dimecres passat. És, diuen, la primera vegada que el TSJC para un projecte semblant. El motiu de la suspensió cautelar ha estat el recurs presentat per l'Associació Respectem l'Albera (ARA) i l'Associació Alt-Empordanesa per a l'Estudi i la Defensa de la Natura (Laeden), dues entitats naturalistes que fan sentir la seva veu a l'Alt Empordà.

L'Ajuntament de Girona diu que “només contractarà llum a les companyies que certifiquin que, com a mínim, un 50 per cent de l'energia prové de fonts netes i renovables”. Però, com sabrà que no l'enganyen? O té algun tècnic que fa el tastet amb una enrampada a la punta de la llengua i detecta l'origen del fluid? Pot ser hidràulica, tèrmica, nuclear, eòlica o solar i, en alguns països, mareomotriu, geotèrmica o biomàssica. Les xarxes de distribució estan interconnectades i és gairebé impossible saber-ne l'origen.

Per altra banda, l'Ajuntament de Roses prepara un recurs contenciós administratiu contra el pla especial dels Aiguamolls perquè afecta els canals de Santa Margarida. Fins ara, considerats els canals “aigües interiors”, havien quedat fora de la jurisdicció marítima. La majoria de les torres situades ran dels canals són propietàries d'un amarrament per a la barca i els jardins, i moltes d'elles fan partió amb l'aigua. S'ha de dir que, en quaranta anys, ni l'Ajuntament ni els propietaris han gastat ni un ral per al manteniment dels canals. Així, alguns trams fan pena i fàstic, en el 50 per cent. Sols a la sortida al mar, algunes vegades les nàutiques han tret —per força— la sorra que porten les llevantades: no s'hi podia entrar!

S'han emplenat milers de fulls amb revindicacions i exigències per obtenir millores, i recursos per oposar-se, amb raó o sense —és el de menys—, nascuts entre el jovent amb inquietuds, partits que amb l'ecologia creuen tenir la seva millor arma, i els grups i les associacions ecologistes, útils a vegades per mantenir els governs a solc, ecològicament parlant. Tots ells són la recreació d'una doctrina idealista amb futur dubtós.

Millor que no calgués instal·lar parcs eòlics als Pirineus i zones ventoses catalanes. Ara bé, la tramuntana és una inesgotable força de la naturalesa i no aprofitar-la seria perdre una energia molt important per a una població creixent imparablement. És sols una qüestió d'habituar-se a la silueta estilitzada dels aerogeneradors, vestits de molins de vent, i pensar que treballen incansables per a nosaltres. Molts ecologistes, d'idees fixes, són repatanis a tot el que significa un canvi d'aspecte de la naturalesa, oblidant que no hi ha res més canviant. El que passa és que s'ho agafa amb temps i parla de mil·lennis. Hom pensa: potser arrelaran i trauran fulles i materialitzaran en flor la rosa dels vents!