Els alcaldes defensen que no s'han atès les seves propostes després de la gran nevada del 8 de març del 2010
Els màxims responsables de les comarques gironines, la zona més afectada, creuen que el govern no ha tocat gaire res i Endesa va a la seva
Tenen la sensació que avui passaria el mateix
“Volem expressar el nostre clam, perquè l'experiència que ens ha tocat patir no es repeteixi mai més en allò que sigui responsabilitat de les administracions i de les empreses de serveis públics. Ha estat una experiència evitable en bona part”. És un extracte del manifest que una quarantena d'alcaldes gironins van subscriure en motiu de la nevada de fa un any. Es queixaven de falta de comunicació i informació i feien un seguit de reclamacions, com que les elèctriques invertissin més en la xarxa i que la Generalitat revisés l'actuació en casos d'emergència per fer-la més àgil i operativa.
Un any després, la majoria dels alcaldes consultats no creuen que s'hagi avançat massa i pensen que passaria exactament el mateix. Suspenen Endesa, amb algunes excepcions, mentre que l'actuació posterior del govern es queda entre el suspens i l'aprovat justet. Tots coincideixen que només per l'experiència que van viure ara estan més preparats, entre altres coses perquè la majoria ha revisat els protocols d'actuació. Però creuen els dits perquè no es repeteixi una nevada com aquella. Consideren que el govern català no ha introduït massa canvis en els protocols d'emergència i critiquen que Endesa vagi a la seva. Admeten que ha complert els terminis per arreglar la xarxa, però li retreuen que s'hagi oblidat de les promeses que va fer. En definitiva, que els alcaldes tenen la sensació que no s'han atès les reivindicacions que van fer fa un any.
Anar més enllà
Lloret de Mar va ser un dels municipis que va tardar més a recuperar el subministrament elèctric i el seu alcalde, Xavier Crespo, insisteix que caldria anar més enllà de la normativa, perquè la xarxa fos més resistent: “A la Selva marítima hi ha el fenomen meteorològic, que és el fibló”. Admet que ara s'està més preparat, ja que d'aquella catàstrofe se'n va aprendre. Però insisteix que en una situació com la que es va produir, el govern hauria de poder intervenir en les companyies de serveis.
“Els ajuntaments ho tenim tot més controlat. Però el govern no va aplicar mesures correctores i Endesa no ha reforçat les línies”. Així de clar ho té l'alcaldessa de Vilobí, Olga Guillem, que creu que si es repetís passaria “exactament” el mateix. Una opinió que comparteix l'alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roura, que es mostra escèptica sobre si s'ha treballat per evitar talls de llum i assegura que durant els mesos posteriors el govern es va quedar “allà mateix”.
Joan Colom és l'alcalde de Caldes de Malavella, un altre dels municipis que va patir més temps els talls de llum, fet que va provocar les protestes dels veïns. Tot i admetre que les torres noves “tenen un altre aspecte”, no s'atreveix a dir si són més resistents. Recorda que un dels principals problemes va ser la falta d'informació i no té constància que els protocols d'actuació s'hagin revisat. No obstant això confia que, si es repetís una situació semblant, hi hagués més intercanvi d'informació.
Els efectes al Maresme
Acostumats que la neu sigui tan sols una anècdota, la capacitat de resposta als municipis del Maresme es va veure desbordada davant les múltiples conseqüències, sobretot en els municipis de muntanya de Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera. La zona de les urbanitzacions va ser el focus principal dels problemes, en uns terrenys d'accés complicat que van quedar incomunicats durant hores i on la caiguda dels pals elèctrics va agreujar encara més una situació anòmala. L'alcaldessa de Sant Iscle, Núria Sans (CiU), admet que va ser la prova de foc tot just estrenar-se en el càrrec. “Els principals problemes els vam tenir a Font Montnegre, perquè la neu i els arbres caiguts van deixar impracticables els camins i els veïns estaven incomunicats”, explica i recorda que l'electricitat no va tornar fins al cap d'una setmana. Els serveis d'emergències, sobretot les ADF, haurien de treballar durant dies per deixar en condicions els accessos. Jaume Borrell (CiU), alcalde de Sant Cebrià de Vallalta valora especialment els plans ocupacionals d'urgència aprovats pel Departament de Medi Ambient que van permetre contractar personal que netegés les zones boscoses. Castellà d'Índies i Sant Domènech van ser els nuclis més afectats. La Generalitat va atorgar 156.000 euros al Maresme per pal·liar els efectes de la nevada i es van contractar 200 persones de juny a agost. A més, prop de 500 maresmencs van rebre compensacions pels talls d'electricitat.
“El 80% de les parcel·les municipals i de les zones verdes públiques ja estan arranjades, com les franges de protecció de les urbanitzacions”, diu Borrell, que afegeix que “va costar molt arreglar els desperfectes ocasionats en la xarxa elèctrica, però al final s'ha acabat fent”. Sant Cebrià és un dels municipis que s'ha acollit a més plans ocupacionals per continuar la tasca de manteniment dels boscos. Tordera, amb la carretera N-II tallada per la nevada i els cotxes abandonats al marge, guarda un mal record d'aquells dies. L'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), va criticar amb duresa la manca de coordinació dels cossos policials en una nit on policies locals, tècnics i polítics de l'Ajuntament van acabar rescatant la gent que s'havia quedat dins dels vehicles durant hores. “Vam posar-nos al dia amb el pla d'emergències i ens va servir per millorar aspectes que no havíem tingut en compte, com ara saber quantes màquines per treure la neu hi ha disponibles al poble”, apunta. Garcia també afegeix que l'episodi ha facilitat que les obres posteriors a les urbanitzacions contemplessin el soterrament de les línies elèctriques i de telèfon “en previsió”. L'alcalde creu que si la neu tornés a fer acte de presència “la rebríem més ben preparats”.
I per estar més preparats, a Badalona van decidir modificar el pla d'emergències municipals. La principal modificació, segons informa Jordi Gonzalo, és que ara no s'espera que sigui activat pel centre d'emergències, sinó que des del municipi mateix es pot activar. S'ha ampliat també el nombre de persones del consell assessor del comitè d'urgències municipals, representant-hi les institucions sanitàries. S'ha creat un sistema diari de seguiment de les prediccions meteorològiques i el Departament de Protecció Civil ha creat un sistema d'avisos per correu electrònic. A més, l'Ajuntament de Badalona també ha adquirit una màquina de neteja de carrers que es pot convertir, si cal, en màquina llevaneus.
LES REACCIONS
Pontons i Mediona viuen l'experiència més negativa
A l'Alt Penedès va començar a nevar a primera hora del matí a les cotes més altes. Mediona i Pontons i alguns nuclis de Torrelles de Foix van ser els més afectats, però també va nevar a Gelida i la part alta de Sant Sadurní. A partir de les cinc de la tarda, la intensitat va créixer i la neu va començar a cobrir tota la plana del Penedès i va arribar fins a primera línia de mar, al Garraf. Si la neu es va rebre amb il·lusió, l'endemà van arribar els primers problemes: carreteres tallades i masies aïllades sense serveis. A Pontons, Joan Ríos va estar quatre dies sense poder sortir de casa, racionant-se el tabac i, a Mediona, l'alcalde va anar fins a una masia on hi havia una dona embarassada: “Tranquil·la, que ja es veu que encara estàs verda”, li va dir Servand Casas.
