Cent anys després del 8 de març

Enguany el Dia Internacional de les Dones adquireix un sentit especial, ja que se'n commemora el centenari. Cent anys d'una celebració històrica que té el seu origen en la iniciativa de Clara Zetkin d'internacionalitzar el dia de les do-nes arran de la primera reivindicació pública dels drets de les dones, que
va tenir lloc el 1909.

Semblaria que, en cent anys, els reptes assolits haurien d'haver relegat aquestes reivindicacions a un record nostàlgic de la lluita del feminisme, però ben al contrari d'això, la lluita, la reivindicació i el treball continuat són avui absolutament vigents i necessaris per avançar en el camí de la igualtat entre els homes i les dones.

És innegable que s'han aconseguit molts dels objectius que es van marcar les pioneres d'aquest moviment de reclamació pública: arran d'aquella mobilització i les que van seguir, les dones van aconseguir l'accés a l'educació i el dret al vot, per exemple. Però seria temerari donar-nos per satisfetes. Seria temerari que la societat se sentís satisfeta. Malauradament, les discriminacions, els obstacles per a assolir la plena autonomia, les dificultats per accedir als llocs de comandament i de presa de decisions, les desigualtats en diversos àmbits del món laboral i l'assumpció dels diferents rols en l'àmbit familiar continuen travant el normal desenvolupament de les dones tant en l'àmbit públic com privat com a éssers de ple dret en igualtat de condicions.

L'aportació de les dones a la construcció i transformació de la societat no s'ha traduït en visibilitat ni en reconeixement, en molts casos. Aquesta visibilització, fer possible aquest reconeixement, és una de les assignatures pendents que tenim com a societat, i és una tasca de tots els homes i totes les dones aconseguir-ho, una tasca de responsabilitat que ha de donar resposta als reptes socials que se'ns plantegen a cada moment. La història ens ha de donar perspectiva i ens pot proporcionar models, però hem de saber identificar els àmbits de treball i les mancances actuals, les necessitats de la nostra societat, per tal que la implicació de les institucions, les administracions, els agents
socials i totes les persones individualment constitueixi l'eina efectiva en l'assoliment de la igual-tat de dones i homes.

L'Institut Català de les Dones, com a institució de referència de les polítiques públiques de dones, basa la seva acció entorn de tres eixos fonamentals: l'educació en la igualtat, la lluita contra la violència masclista i la promoció del lideratge
femení en l'àmbit del treball. En definitiva, totes les accions que es poden dur a terme amb relació
a aquests àmbits comparteixen l'objectiu d'eliminar les desigualtats
entre unes i altres.

En un moment en què pot semblar que s'ha arribat a un nivell òptim d'igualtat efectiva entre homes i dones, en què moltes dones joves poden sentir-se allunyades d'aquesta causa, és imprescindible fer un esforç de comunicació i peda-gogia, i no fer invisibles unes situacions que continuen perpetuant els estereotips tradicionals i
el repartiment desigual de poders entre els homes i les dones.

Per això és important la celebració del 8 de març, perquè és un símbol, una ocasió per mirar enrere i valorar el camí recorregut alhora que se segueix caminant cap a un futur més just i igualitari per a totes i tots.