Objectiu: Londres 2012

Hi ha gent amb una força interior i una tenacitat que s'encomana. Un cas ben clar és el d'Alfonsina Maldonado (Alfi pels amics). És uruguaiana, té 26 anys, i des dels sis mesos d'edat, a causa d'un accident, té una discapacitat de grau quatre (li falta una mà). Va estar trenta dies en coma, un any i mig aïllada en una habitació i fins als cinc anys en un centre de cures intensives per tractar-la de les cremades que havia patit. I durant tots aquests anys la va ajudar una obsessió: els cavalls, i un somni: participar en uns jocs olímpics. Va créixer rodejada de cavalls, tot i que mai, fins ara, no ha participat en competicions esportives. Tanmateix, no defalleix: la van educar perquè es desenvolupés com una persona més, sense concessions per la seva discapacitat. Aquest fet li ha forjat un caràcter lluitador. És simpàtica i oberta, enèrgica, treballadora i constant. A Uruguai no va trobar suport per tirar endavant el seu desig. Sense dubtar-ho, va vendre el que tenia i va venir a Catalunya per fer-lo realitat. Va trobar feina a Caldes de Malavella, al centre de cria Yeguada del Lago, on realitza tasques que, segons explica Roberto Mestre, propietari del centre, “altres persones sense cap discapacitat no són capaces de tirar endavant”. Quan Alfi va explicar el seu somni a Roberto, ell li va dir que li deixaria el cavall, Fandango, i l'ajudaria en el que pogués. Va parlar-li també de la coach Maya Pou, del centre d'ensinistrament CAVA, de Sant Martí Vell. En deu minuts, l'Alfonsina i la Maya es van posar d'acord i van iniciar l'entrenament de l'amazona amb vistes a preparar-la per les proves classificatòries dels jocs. No ha competit mai i el temps és just (té diverses oportunitats de classificar-se, però hi ha una data límit: el desembre d'aquest any). Jaume Escamilla, el seu entrenador, diu que quan li van dir el que havia de fer, entrenar una noia sense experiència per als jocs paralímpics que se celebrarien al cap d'un any, va pensar que era impossible. “Fins que la vaig conèixer a ella i el cavall, i vaig veure que, amb el caràcter de tots dos, ho aconseguiríem”. En Jaume n'està convençut. En Roberto, també. L'Alfonsina se'ls escolta i riu, i diu que té la sort de tenir un cavall molt especial. El cavall no diu res, naturalment, però es posa content quan la veu i la química entre tots dos es fa evident. Alfonsina entrena sis dies a la setmana. Agafa la bicicleta i se'n va de casa a l'estació de Caldes. Puja al tren i baixa a Flaçà. Des d'allà torna a pujar a la bicicleta i va fins a CAVA a entrenar-se. Quan acaba, desfà el camí. Tota l'alegria i vitalitat d'Alfi es torna rigorositat i seriositat quan treballa: “Es concentra molt i progressa dia a dia, d'una manera poc habitual”, explica en Jaume. Han obert un canal a Youtube on pengen els entrenaments, i al seu país, els amics han instal·lat guardioles als supermercats per aconseguir finançament. “Cada viatge pot costar uns 3.000 euros”, assegura Roberto. “Nosaltres la recolzem tant com podem, però ens falten recursos econòmics”. Els diners són l'altra gran batalla que estan lliurant. La de la classificació, estan convençuts que la guanyaran.