Desapareguts de segona divisió

La classe política sembla especialitzada a legislar o, simplement, actuar a cop de titular de premsa o escàndol mediàtic. L'últim col·lectiu que ha estat víctima d'aquesta pràctica és l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i així ho han denunciat. L'entitat treballa per posar nom i cognoms als ossos enterrats en les múltiples fosses comunes amb què la repressió franquista va sembrar la geografia espanyola. Per reeixir en la identificació és indispensable fer una prova d'ADN a les restes que es desenterren per comparar els resultats amb altres proves dels familiars. Quan l'associació es va dirigir al Ministeri de Justícia per demanar-li ajuda en la realització d'aquestes proves, van trobar el silenci per resposta. En canvi, quan hi han acudit els afectats de la causa dels nens robats –les desaparicions de menors a les maternitats espanyoles–, la resposta ha estat un sí immediat. I és d'aquest greuge que es queixen.

El 15 de febrer, i quan el cas era plena actualitat als mitjans, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, es va reunir amb representants de l'associació que impulsa la investigació de la causa dels nens robats. Tan bon punt es va acabar la trobada, el ministre va ser clar i contundent: va oferir de manera gratuïta els serveis del ministeri per fer les proves d'ADN que fossin necessàries.

No va tenir la mateixa consideració de Caamaño la lluita de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que ha demanat la mateixa ajuda en les proves per identificar els familiars, i de moment no l'ha obtingut. Per això, l'entitat presentarà aviat una queixa formal al ministeri en què protestarà pel que es considera “una discriminació dels familiars de milers de desapareguts durant la repressió franquista”. Emilio Silva, president de l'entitat, acusa Caamaño de tenir una “doble moral intolerable. No pot reaccionar per l'impacte mediàtic d'uns fets i no per la seva gravetat”.