Judici als voltors

Des del món ecologista no es veu tan problemàtica la convivència dels ramats amb muflons, daines, senglars i altra fauna silvestre, tot i que el president d'Ipcena, Joan Vàzquez, no veu amb mals ulls que es donin permisos de cacera sota control per tal d'evitar que desplacin espècies autòctones. El consens també arriba als ramaders. La coordinadora de l'Escola de Pastors del Pirineu, Vanessa Freixa, lamenta que l'activitat cinegètica hagi baixat respecte fa dues o tres dècades i que no hi hagi prou caça de senglars. Proposa que l'administració doni més permisos i arribi on no ho fan els caçadors. Segons Freixa, els caçadors prefereixen els animals amb cornamenta i s'obliden dels senglars, la població dels quals ha augmentat massa i això afecta als prats i pastures.

Però si hi ha acord respecte de la necessitat de control de les poblacions, on ramaders i ecologistes discrepen radicalment és en la reintroducció d'antigues espècies desaparegudes. Són tres les espècies de la discòrdia: l'ós bru (una dotzena d'exemplars a la vessant nord del Pirineu, la Val d'Aran i possiblement el nord del Pallars), el llop (de moment absent, tot i que ja se n'ha localitzat algun exemplar a la Cerdanya i l'Alt Urgell i s'espera que la pròxima dècada progressi per noves valls) i els voltors.

Els ramaders adverteixen que el retorn dels depredadors al Pirineu obligarà a posar vigilància nit i dia a les pastures, com antigament, quan ara les explotacions no tenen el suport de tots els membres de la família i són una activitat unipersonal. “El retorn del llop i de l'ós serà la mort de la ramaderia extensiva”, asseguren els més pessimistes. Els ecologistes, en canvi, sostenen que hi ha una llegenda negra contra l'ós, el llop i els voltors que no s'adiu amb la realitat.

Els voltors són els que més preocupen els ramaders. Pel seu nombre i, sobretot, pel canvi d'hàbits que ha suposat la normativa europea que prohibeix abandonar animals morts amb motiu de la malaltia de les vaques boges. A més del voltor comú, fa uns anys que s'està reintroduint el voltor negre. Els voltors s'han quedat ara sense la tradicional font d'alimentació, que eren els canyets que hi havia en molts pobles, on els ramaders deixaven els animals morts, i s'han tornat més agressius, segons els ramaders.

Les denúncies per atacs de voltors a bestiar viu (principalment vaques que pareixen i els seus vedells, ja que són els més febles) han encès les alarmes. A final de març es van comptabilitzar tres atacs de voltors en un mateix cap de setmana. La cacera està prohibida, tot i que els agents rurals tenen permís per disparar contra aquests animals si se'ls troba in fraganti atacant un animal viu.

Els ramaders reclamen que es permeti la cacera contra els voltors, mentre que els ecologistes assenyalen que els presumptes atacs són en zones allunyades i, per tant, sense possibilitat de contrastar.

El govern va estudiar el fenomen el 2007 i va concloure que calia demanar a la UE una flexibilitat a la norma per tal que es permeti als ramaders abandonar animals morts a la muntanya. Però aquest canvi no s'ha fet de moment.