Les dificultats de la llengua, ja al començament del segle XX
‘La Veu de Catalunya', edició del 17 de desembre de 1915
Article publicat arran del projecte de convocar un concurs per proveir les places de secretari judicial als jutjats catalans:
“Està bé que es demani per dignitat, i per justícia, que l'Estat ensenyi en català als funcionaris que ens envia a Catalunya; però és encara de més eficàcia que les places es proveeixin a casa nostra, encara que hi pugui concórrer tothom, sense limitacions.
[...] Perquè l'experiència ens ensenya que quan els concursos o les oposicions per a provisió de places es celebren a Catalunya, la gran majoria, i quasi sempre els de més condicions, solen ser concursants o opositors de casa nostra, els quals no cal dir que no solament entenen el català i el parlen i l'escriuen, sinó també que el senten i l'estimen.
[...] Els escrivans constitueixen un lligam entre la judicatura i el públic i solucionen en gran part els inconvenients que per al nostre dret i els nostres litigants pervenen d'aquest divorci que, de fet, existeix entre nosaltres i els funcionaris i les autoritats, per respectables que siguin personalment, que ens envia l'Estat, d'altres terres”.
Discurs d'Enric Prat de la Riba
Discurs del polític noucentista davant els membres de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació sobre la necessitat que els jutges tinguin ple domini de la llengua catalana:
“Ara bé, la prova completa i absolutament insubstituïble de què ha de valdre's principalment el jutge en les investigacions és la prova testifical, i com que l'instrument d'aquesta prova és la llengua que parlen els testimonis, heus ací que la primera condició que ha de tenir l'investigador és el coneixement tan perfecte com possible de la llengua de què es valen aquells que han de subministrar-los els elements de reconstrucció del fet criminal.
”De tot el que s'ha dit resulta que els testimonis i els reus han d'utilitzar davant els tribunals la llengua que parlen habitualment, la llengua pròpia, i com els funcionaris que constitueixen el tribunal han de comunicar-se directament amb ells resulta així mateix que aquests funcionaris han de conèixer l'idioma de la regió on desenvolupen les seves funcions”.