Adroher, Rosa i Taradell ja reposen junts per a l'eternitat

“Finalment, l'Antònia, en Carmel i en Dídac reposen junts per a l'eternitat”. Així ho va manifestar resumidament Joaquim Nadal, durant un acte, de gran càrrega emocional i simbolisme, que es va celebrar ahir al matí al cementiri vell de la ciutat de Girona en el qual es van dipositar les cendres d'Antònia Adroher, la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona, i del seu marit, Carmel Rosa, al mateix nínxol de Dídac Tarradell, militant del POUM que va morir els primers dies de la Guerra Civil i també va ser el primer company sentimental d'Adroher.

Una seixantena de persones, entre familiars –encapçalats per Germinal Rosa, la seva dona i els seus dos fills–, amics i la plana major del PSC gairebé al complet, no es van voler perdre aquest acte que respon al desig expressat al consistori per part de la parella abans de morir.

Tots els presents, així com els que van oferir un discurs testimonial –des de Pia Bosch i Anna Pagans fins a la biògrafa de l'homenatjada, Puri Molina–, tenien clar que es trobaven en l'epíleg d'una verdadera “història d'amor i política” d'allò més “cinematogràfica”, com novament va expressar Joaquim Nadal. Un relat que arrenca a Tolosa del Llenguadoc, en un pont sobre la Garona, en el qual Adroher i Rosa es van fer inseparables lluitant contra el nazisme i que continua entre altres capítols a l'exili reorganitzant l'esquerra espanyola i fundant el PSC. Ahir, amb el so del Cant dels ocells i Els segadors de fons es va concloure aquesta història triangular que va més enllà de l'amor, perquè en s'hi imposen els llaços dels ideals i de l'amistat.