Biar es disposa a viure les festes de Moros i Cristians
Els festejos són dels més antics que se celebren al País Valencià
La localitat de Biar es disposa a viure entre el 9 i el 13 de maig les seues festes de Moros i Cristians, sent unes de les més antigues i singulars de quantes se celebren en tot el llevant valencià.
La data més remota existent sobre les festes Biar es reflexa en una acta de l'any 1613 guardada al Museu Municipal. En ella s'afirma que els esmentats festejos ja es venien celebrant des de temps immemorial, pel que sembla ser que estes festes daten dels primers anys després d'acabada la Reconquesta i en les que es rememora les lluites entre les tropes del Rei En Jaume I a Biar l'any 1245.
Com a actes singulars i característics cal destacar la Baixada de la Mare de Déu, la qual es portada als muscles pels biaruts des del seu santuari la nit del 10 de maig junt a l'encesa de centenars de fogueres en les muntanyes que envolten la vila.
El Ball dels Espies és un altre acte significatiu d'estes festes. Aquest es duu a terme la vesprada de l'11 de maig després de la conquesta mora del castell i en ell es dóna una barreja de representació i folklore sense que manque l'escarni i l'ironia . L'acte simbolitza com les tropes mores disfressades intentaven conquistar la fortalesa, imposant-se després de la conquesta la benvolguda imatge de La Mahoma, figura de grans dimensions que representa el bàndol moro.
També cal destacar l'Entrada de Moros i Cristians, primer acte de participació massiva, que se celebra en la vesprada del 10 de maig.