Red Eléctrica fixa el 2013 com a data per posar en marxa la MAT de Ponent malgrat el rebuig del territori
La companyia no ha respost a les al·legacions al traçat dels municipis afectats
Una portaveu de REE ha explicat a aquest diari que la data del 2013 no obeeix a cap retard provocat per l'oposició que ha trobat l'autopista elèctrica de 400 kV, projectada per unir les centrals aragoneses amb la xarxa catalana i la MAT de Bescanó cap a França a través d'una connexió entre Penyalba, Montsó i Isona, sinó a la llarga tramitació que encara ha d'afrontar el projecte. Un cop es decideixi el traçat entre les diverses alternatives proposades per REE, cosa que ara per ara sembla lluny de consensuar-se, s'hauran de fer les expropiacions en 14 municipis d'administració catalana i 17 d'administració aragonesa. I, després d'això, construir les torres i les dues centrals transformadores previstes. L'anomenada MAT de Ponent està inclosa en el pla director de REE per al període 2002-2011, però com molts altres projectes, la seva realització s'acaba allargant més enllà d'aquesta data.
És el primer cop, però, que REE posa ja una data concreta per al projecte. I ho ha fet sense haver respost encara als alcaldes i als consells comarcals de la zona afectada, als quals va plantejar fa sis mesos diversos itineraris alternatius i els va demanar que s'hi pronunciessin. Això n'ha molestat uns quants. «Això no s'entén. Encara no ens han contestat i ja estan posant dates. El que haurien de fer és retirar el projecte i no tornar-lo a presentar fins que no hi hagi consens amb els municipis afectats», sosté l'alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells.
Perquè, de moment, els municipis afectats als dos costats de la frontera administrativa catalanoaragonesa s'han manifestat en sentit obertament contrari al projecte, tot i que una coordinadora d'alcaldes del Pallars i la Ribagorça s'han plantejat que, almenys com a mal menor, es faci servir el traçat d'una línia ja existent de 115 kV entre Pont de Montanyana (Ribagorça) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Les torres d'alta tensió estan aixecades seguint una carretera que uneix la Franja de Ponent amb Tremp i Isona. REE havia plantejat diversos traçats alternatius en aquest sector, entre Montsó i Isona, que afectaven dos espais d'interès natural i un de fauna protegida, passaven a tocar del nucli més habitat de la zona (Tremp) i preveien la instal·lació d'una central transformadora a menys d'un quilòmetre de Figuerola d'Orcau, un poblet situat dins del terme municipal d'Isona i Conca Dellà.
Cap a Barcelona i França
Gràcies a aquesta central, la MAT de Ponent connectaria amb la línia de 400 kV que va cap del Pirineu lleidatà fins a Sentmenat, al Vallès, i d'allà, cap a l'àrea metropolitana de Barcelona i també cap a la MAT gironina que connectarà les xarxes dels estats espanyol i francès.
En el seu tram aragonès, la MAT de Ponent seguiria el traçat d'una antiga línia que no es va arribar a posar en servei mai i que havia de connectar Aragó amb França. Les torres estan aixecades fins a Graus, però sense línia elèctrica. Només hi fan vida les cigonyes.
