El bisbe Novell, en contra que Església i societat silenciïn la pederàstia

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, de 41 anys, defensa una vida d'exigència davant del desencant de la joventut, qüestiona la imposició d'un projecte social i moral a base de lleis, i rebutja que se silenciï la pederàstia, tant a l'Església com en altres àmbits de la societat.

El bisbe més jove d'Espanya, que porta uns 20 anys treballant amb nens i joves, ha escrit una “Carta a los jóvenes” (Editorial Espasa), amb la qual busca atreure els de vint anys cap a l'Església catòlica i, com a primer pas a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). És una carta “per despertar el seu interès per la proposta cristiana”, que proposa un camí “molt exigent, molt radical i molt atraient, i amagar això és fracassar en el projecte evangelitzador”.

Una carta que el bisbe català vol que sigui d'anada i tornada, i per a això el llibre acaba amb la seva direcció de correu electrònic animant els lectors a respondre-li.

Novell i Gomà és conscient de l'allunyament de bona part dels joves de l'Església catòlica, “per ignorància, per prejudici o per conèixer la proposta cristiana només a través dels terribles titulars en els mitjans”. I considera que “aquesta joventut materialista, consumista i relativista, acabarà caient en el desànim i el buit, i llavors girarà la seva vista a l'Església”.

Per això, diu, “tinc la teoria que ens tocarà molta pastoral sanitària, que és anar recollint joves tirats a la cuneta; que després de viure 50 experiències fracassades estan desanimats o deprimits amb la vida” i si llavors s'obren a Crist “descobriran que la vida és meravellosa i que tot pot ser nou”. “Qui estigui buscant i qüestionant, descobrirà en la JMJ que Déu està viu i que els que van a les parròquies no són frikis i lletjos, que també són nois guapos, simpàtics, que van al gimnàs, que estudien, ballen i vesteixen com la gent normal, però que això no és la seva vida, que la seva vida és el Senyor”.

Preguntat per com es justifiquen les despeses i la massiva ocupació de l'espai públic que suposarà la JMJ, Novell planteja que “ningú posa en dubte que s'acapari l'espai públic de Barcelona per celebrar la Champions del Barça”. “Que vinguin un milió de joves de tot el món a Madrid a meitat d'agost, quan tothom és a la platja, em sembla que no és desproporcionat, ni absurd; em sembla que és fantàstic”, argumenta.

Preguntat per l'altra joventut, la que protesta aquests dies a les places, considera que tenen “un mòbil perfectament comprensible i que es pot compartir” però, adverteix: “la democràcia perfecta no existeix. El més fàcil és criticar que tot aquesta malament i el que costa és fer alguna cosa constructiva”. Per arribar a aquesta joventut, Novell té clar que l'Església ha d'utilitzar internet, un mitjà de comunicació que pot ser alienant, però molt eficaç a l'hora de difondre el missatge sense intermediaris.

Adverteix que a internet es “troba tot allò dolent i tot el que és bo”, i que les xarxes socials estan “afeblint, frivolitzant i despersonalitzant” les relacions humanes, però també és conscient que és un bon mètode per difondre “informació no filtrada”. Preguntat per l'escàndol de la pederàstia, Novell lamenta que hi hagi hagut capellans i religiosos “que han fet coses terribles, i això és dramàtic”.

També critica que “alguns bisbes i responsables religiosos, en comptes de fer el que estava establert que s'havia de fer, hagin tapat els casos”. Això no obstant, assegura que, un cop s'ha destapat el problema, l'Església ha actuat amb “una transparència i un rigor i una determinació pròpia de la magnitud del problema”.

“Rigor, fortalesa i transparència que no semblen estar presents en moltes altres institucions”, diu el bisbe, que crida l'atenció sobre les acusacions de pederàstia llançades contra un exministre francès i de l'aparent silenci còmplice de part dels polítics d'aquell país. “Desitjaria que tots els col·lectius que estan tacats per aquesta xacra tan terrible fessin el mateix; perquè, no ens enganyem, la immensa majoria dels casos de pederàstia es donen en el si de les famílies. Aquesta és la realitat”.