SANITAT
Comença el desplegament dels desfibril·ladors automàtics de Dipsalut
Besalú i Sant Julià del Llor i Bonmatí estrenen els primers aparells dels 650 que l'organisme de la Diputació té previst instal·lar a la demarcació
L'objectiu de convertir les comarques de Girona en “territori cardioprotegit” –com s'anomena la iniciativa de Dipsalut, de la Diputació– es va començar a plasmar ahir als municipis de Besalú i Sant Julià del Llor i Bonmatí, amb l'estrena dels primers aparells dels 650 desfibril·ladors –entre fixos i portàtils– que es preveu distribuir a curt termini a la majoria de pobles. Es tracta d'aparells d'última generació, automàtics, que, a diferència dels semiautomàtics que ja hi ha en alguns municipis, requereixen una mínima manipulació. Els desfibril·ladors fixos estan col·locats en unes columnes que, just en el moment que s'obren, envien el senyal d'alarma als serveis d'emergències mèdiques (SEM). Qui atengui la persona que ha sofert una crisi cardíaca, un cop hagi agafat l'aparell només haurà de posar sobre el tors de l'afectat dos sensors i la màquina farà la resta. Els portàtils, de característiques similars, els portaran els vehicles dels serveis d'urgències i de seguretat.
Els dos primers de Besalú s'han posat a l'entrada de l'ajuntament i a tocar del pavelló poliesportiu. A Sant Julià del Llor i Bonmatí, els llocs elegits han estat la plaça de l'Ajuntament i el centre cívic. L'acte oficial de l'estrena es va fer a Besalú, amb la presència de l'alcalde, Lluís Guinó; el president de Dipsalut, Josep Marigó, i el cap del SEM de la demarcació, Jaume Heredia. El programa Girona, territori protegit té la col·laboració de la Fundació Brugada i la Universitat de Girona. Els pròxims municipis a disposar d'un aparell fix seran Vilallonga de Ter, Guils de Cerdanya, Bolvir, la Vall d'en Bas, Sant Pau de Segúries, Garrigàs, Espinelves, Cornellà del Terri, Bescanó, Sant Miquel de Fluvià, Jafre i Palau-sator. Tot el programa –inclòs el manteniment dels aparells dels primers quatre anys– costarà 1,7 milions.
LA XIFRA
Recuperar la cultura d'“el bon samarità”
La irrupció d'aquests aparells en espais públics –i la consegüent i indispensable intervenció dels ciutadans perquè siguin útils– implica un punt d'inflexió social, van fer notar Jaume Heredia i Josep Marigó: “Per primer cop, el ciutadà es fa també responsable de l'emergència”, va indicar el dirigent del SEM; una idea que el president de Dipsalut va verbalitzar en clau clàssica:”Implica recuperar la cultura del bon samarità”.