– La seva arribada va generar una mica de rebombori.
– «No va ser tant perquè les coses s'estiguessin fent bé o malament, sinó perquè es buscaven noves sinergies de col·laboració amb el sector privat i amb altres àrees de l'Ajuntament. Òbviament, tot és millorable i quan ja fa molts anys que es treballa d'una manera hi ha moments en què cal canviar i segurament ara és l'hora perquè el nucli turístic de Tarragona està en un procés de transformació molt gran.»
– Es busca la transversalitat amb tots els sectors, un concepte molt de moda a Tarragona.
– «Volem que siguin conscients de com ens gastem els diners, que vegin què fem per ells i per fer-los veure que també poden fer aportacions per a la destinació. Que ens ajudin amb nous criteris perquè amb l'administració sola no pot funcionar.»
– Expliqui'm alguns detalls on es noti ja un canvi.
– «Hem aconseguit que tant l'1 de maig com l'11 de setembre tots els museus i tots els elements que són patrimoni de la humanitat estiguin oberts. Al final érem una destinació turística que no reconeixia que ho era.»
– De vegades em pregunto si Tarragona figura en el mapa.
– «Hi és, però molt poc. Per diversos motius: perquè Catalunya és un estat molt centralista i quan mira cap al territori sempre mira cap al nord i no cap al sud, i també pel mateix mercat intern, que no l'ha valorat prou. Ha de ser l'eix vertebrador de la Costa Daurada i la porta d'entrada al sud del país. Per això hem d'interactuar molt amb la resta del territori i ser molt generosos.»
– En la seva presentació va explicar que durant els primers dies a la ciutat es va fer un fart de passejar. Alguna cosa li devia causar impressió.
– «La imatge del logotip promocional en la samarreta del Nàstic em va impactar molt, sobretot per l'anacronisme que em transmetia la pròpia imatge. Vam decidir que calia canviar la imatge de comunicar Tarragona.»
– L'oposició a l'Ajuntament no hi està gaire d'acord. Consideren que ha funcionat prou bé durant molts anys.
– «Sempre s'han venut les pedres, que representen una ciutat morta, i s'han descuidat de vendre que Tarragona també és una ciutat molt viva i molt activa. Amb l'excusa del patrimoni vindrà la gent, però aquesta gent acaba anant a dinar, a comprar i a fer una canya a un bar.»
– Amb això, queda clar que aquesta imatge no ha acabat de rutllar.
– «No ha funcionat perquè no ha servit per situar Tarragona com una destinació turística de primer ordre. És clar que alguna cosa havia de canviar perquè si es fa un cop d'ull a una de les imatges promocionals de la ciutat, amb l'estàtua d'August en pedra, només transmetia pedra, patrimoni i cultura, i en certa manera, també és una mica avorrida.»
– I això no és així.
– «Clar que no. Som una ciutat mediterrània, amb llum, amb mar, amb platja, amb la gent al carrer. I amb tot això, almenys a mi, si em venen també això, em vindrien més ganes de visitar-la.»
– Ha trobat complicitat?
– «Crec que tothom tenia ganes que es fes aquest canvi. He trobat un diàleg boníssim amb la Cambra de Comerç i molt bona predisposició per part dels empresaris i dels hotelers. Una altra cosa és el que pensi l'oposició.»
– Vostè ve de les comarques gironines. Girona pot ser un mirall?
– «Ho podria ser perquè tant allí com a Santiago s'ha treballat pensant a llarg termini i no tant en el dia a dia. També es va apostar per fer pàrquings dissuasius quan potser no eren necessaris.»
– En el que no pot ser mirall ni referent és en les fotografies falses.
– «Aquí se me'n foten [riu] perquè vinc d'aquella zona, però em sap molt de greu perquè al patronat de la Costa Brava hi treballa gent molt professional. Tothom compra fotos, però s'ha de saber fer, com ara una imatge d'un senyor picant amb un pal de golf.»
– Tothom s'omple la boca parlant del pla de competitivitat de la Tàrraco romana.
– «Donarà sentit a tot el conjunt monumental amb accions molt marcades i per això s'assignen els 4,2 milions. Però hi ha tota la feina per promocionar platges, espais verds, càmpings i gastronomia. Tarragona és molt més que la Tàrraco romana perquè hi ha altres aspectes que aquest pla no té previstos.»
– Abans parlàvem de Girona, on l'auge de l'aeroport ha influït en el creixement turístic. Aquí tenim el de Reus.
– «Ryanair està fent molts esforços i per les notícies que estan sortint l'aeroport de Reus és el que ha crescut més en nombre de passatgers. Les administracions s'ho creuen, i Ryanair. Per això, ara Santiago de Compostel·la s'ha convertit en un mercat de proximitat per a Tarragona.»
