societat
Els pares carmelites deixen Palafrugell després de 93 anys
La mesura, que es farà efectiva al setembre, s'ha pres per la manca de vocacions
La comunitat preveu cedir el convent que ocupen al carrer Garriga a una fundació que té un clar caire social
Els pares carmelites descalços de la Mare de Déu del Mont Carmel deixen aquest estiu Palafrugell, on van arribar el 1918 i on han ocupat des de sempre un convent al carrer Garriga. Malgrat la seva marxa, motivada tant per la manca de vocacions com també per la impossibilitat de mantenir econòmicament tots els convents, el capítol provincial de l'orde, que es troba a Barcelona, no pensa clausurar el convent. L'orde preveu cedir la finca, que ocupa quasi tota una illa de cases dins la vila, a una fundació d'ajut social. “Estem en converses”, va dir el pare Agustí, responsable provincial de la comunitat, que defensa continuar aprofitant el convent.
L'actual comunitat carmelita de Palafrugell està integrada per dos germans: el pare Pere Màrtir Llívira Catafal, que va arribar a Palafrugell el 1995, i el germà Joan Badia, que és el prior i el rector de la parròquia de Mont-ras i que va arribar a Palafrugell l'any 2005. Llívira té previst marxar al juliol cap a la comunitat que l'orde té a Palma i Badia al setembre anirà destinat de prior a la seu de Barcelona, que es troba a la Diagonal. “El replegament també es fa per poder cuidar la gent gran de la comunitat”, va recordar el prior. Actualment, a Catalunya, hi ha 26 germans, dels quals més de la meitat tenen més de 75 anys d'edat.
La presència dels carmelites descalços a Palafrugell es deu a una casualitat, ja que la intenció inicial de la comunitat provincial era, a finals del segle XIX i principis del XX, recuperar el convent de Peralada, que havien perdut amb motiu de la desamortització de Mendizábal, l'any 1835. El convent de Peralada era el més antic de Girona, ja que va entrar en servei el 1293.
Mentre intentaven recuperar-lo, un amic els va proposar una casa amb un gran hort a Palafrugell. El 1917 van fer els tràmits i el 1918 es va fundar el convent, a càrrec del pare Josep Guillamí Rodó. El 1926 es va inaugurar l'església, que va ser cremada durant la Guerra Civil i refeta el 1948. Del convent destaca l'hort i la granja, que els pares venien els seus productes a la Bisbal.
LA DATA
LA XIFRA
‘Carmelites' prové del mont Carmel de l'actual Israel
El nom carmelites prové del mont Carmel, a l'actual Israel, on es va establir un grup d'ermitans al segle XII. Un segle després van fugir cap Europa davant las pressió dels musulmans.
Només quedarà una orde, les monges de l'asil
Amb la marxa dels carmelites només quedaran a Palafrugell les Germanetes dels Ancians Desemparats, que treballen al geriàtric. Aquesta orde va arribar a Palafrugell a finals del segle XIX.
Abans van marxar vedrunes, maristes i vetlladores
Les vedrunes va arribar a Palafrugell el 1859 i va marxar-ne el 2003. Els maristes, a primers de segle i van estar-hi fins a la Guerra Civil. Les religioses de Sant Josep o vetlladores van marxar el 1989.
Una comunitat integrada per només dos pares
La comunitat compta amb el pare Pere Màrtir Llívira, que va arribar fa 17 anys i al juliol marxa a Palma, i el pare prior Joan Badia, arribat fa 6 anys i que al setembre se'n va a Barcelona.
