Els “indignats” guanyen crèdit
marxa ·
Desenes de milers de persones surten al carrer a Barcelona per cridar contra el sistema polític i financer
La manifestació antiretallades socials transcorre sense incidents i en un ambient lúdic i reivindicatiu
El moviment 15-M considera legitimades les seves reclamacions
Amb un “progressa adequadament”, el moviment 15-M va passar ahir l'examen de juny, perquè en forma de manifestació festiva i pacífica va treure desenes de milers de persones als carrers de Barcelona aplegades sota el lema El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi. La principal valoració que en van fer des de la comissió d'extensió dels “indignats” va ser que “la marxa massiva i no violenta demostra que el col·lectiu és viu” i van subratllar que va ser la manifestació més nombrosa de tot l'Estat.
Després de les accions violentes de dimecres passat al voltant del Parlament, es notava satisfacció per haver mobilitzat tanta gent sense aldarulls. El que no van aconseguir, tot i l'intent del dispositiu de seguretat intern, va ser evitar que al final de la marxa un centenar de manifestants es plantessin a les portes del Parlament custodiat pels Mossos d'Esquadra. L'estira-i-arronsa, però, no va anar més enllà d'algunes posicions desafiadores i de retrets a la policia pels enfrontaments de dimecres a pocs metres d'allà i també per l'operació de neteja de la plaça de Catalunya del 27 de maig.
El Departament d'Interior va quantificar els assistents en 50.000, l'Ajuntament en 75.000 i els organitzadors, segons les fotografies aèries de Google, en 260.000. Més enllà de xifres, el cert és que la marxa va sortir a les 5 de la tarda de la plaça de Catalunya; al cap d'una hora i mitja, quan la capçalera de la manifestació ja era a pla de Palau, encara hi havia gent que no s'havia pogut moure de la zona de sortida, i a les vuit del vespre encara ocupaven tot Via Laietana.
Polítics i banquers
“Mai els carrers de Barcelona havien sigut tan dignes”, cridava pel megàfon un dels animadors mentre els primers manifestants passaven a prop del Palau de la Música. Hi va haver cants continuats contra polítics i banquers (“Puig dimissió” i “Botín estafador”), però també contra Fèlix Millet, responsable del saqueig del Palau de la Música, i contra els sindicats CCOO i UGT, a qui van acusar de pactar amb el govern per evitar una nova vaga general. “No ens representen”, “En diuen democràcia i no ho és”, “Cada dia som més” o “Resistència pacífica” eren algunes de les pancartes que es podien veure portades per criatures acompanyades dels pares, colles de joves o parelles de jubilats. També es feien veure professionals de la sanitat contra les retallades i altres col·lectius com treballadors de fàbriques amenaçades per un ERO, estudiants o jubilats.
Acampadabcn va valorar d'“èxit rotund” la jornada: “La legitimitat de les nostres reivindicacions és al carrer. És incontestable. La ciutadania ha tornat a demostrar massivament el suport a les mobilitzacions pacífiques que reclamen justícia i democràcia davant imposicions dels mercats financers i la submissió de governs”.
El manifest, que es va haver de llegir diferents cops mentre anava arribant la gent al pla de Palau, va convocar una trobada de les assemblees de barri per diumenge vinent a la plaça de Catalunya i va recordar l'acord del dia 5 per deixar de dormir-hi.
Més de 200 joves es planten desafiadors a la porta del Parlament
El final de la manifestació era a Pla de Palau, però un cop allà els organitzadors es van veure desbordats i no van poder evitar que centenars de joves entressin al Parc de la Ciutadella per plantar-se davant del Parlament. Una desena de furgonetes dels Mossos havien blindat la porta del parc, però veient les intencions d'alguns “indignats” van entrar cap a dins i durant un moment van tancar la porta del parc. El servei d'ordre dels “indignats” insistia a reclamar tranquil·litat, mentre unes 200 persones reivindicaven el dret a ser davant del Parlament i mantenien una posició desafiant cap als Mossos. El moment més crític de la marxa va ser quan es van detectar dos policies de paisà, que un cop descoberts van ser increpats i van haver de córrer per refugiar-se a dins d'una furgoneta.
