“Si no hi ha lideratge tothom fa el que vol”

Estem vivint en un món basat en un model d'organització social que s'estructura sobre la injustícia i la insostenibilitat ecològica, en què convergeixen dinàmiques i interaccions complexes. Davant d'això, s'han de buscar noves maneres de valorar, pensar, sentir o actuar i des del punt de vista polític, econòmic, social o de pensament, ja sigui de forma individual o col·lectiva, cal incidir en tots els àmbits de l'activitat humana, entre els quals es troba, i com a molt principal, l'educació. Avui quan els conflictes locals no es poden separar dels problemes globals, cal cercar altres propostes per abordar el coneixement de la realitat i convertir l'educació en un sistema sostenible que afavoreixi una forma equilibrada de relacionar-nos amb la Terra i els éssers vius que hi viuen, alhora que contribueixi a cuidar la vida al planeta i mantenir les seves funcions vitals per a les futures generacions.

Avui l'escola és un espai en què conviuen molts contextos socials, al qual cada alumne arriba amb el propi abillament cultural i familiar, on els canvis i la manca d'adaptabilitat dels diferents col·lectius generen, molt sovint, dinàmiques ocultes que provoquen malestar o emmalalteixen el sistema. Davant d'això ens podem quedar amb els braços plegats o, per contra, intentar trobar respostes i afrontar la diversitat, el desarrelament del lloc d'origen o la manca d'integració d'uns alumnes que s'han d'aclimatar a l'impacte de la tecnologia, a un mode de vida accelerat i que pateixen grans alteracions en els rols familiars, la qual cosa comporta, a part d'una hiperactivitat col·lectiva, un alt grau de confusió.

La nostra és una proposta pedagògica basada en els vincles, les relacions i la interdependència de tots els agents educatius. Es tracta de trobar l'ordre natural i ampliar la mirada a les diferents dimensions de les persones que o dificulten o fan possible l'aprenentatge, entendre la riquesa i la complexitat dels grups humans, identificar els desordres i ocupar el lloc que ens correspon sigui com a pares, mestres o alumnes, assentir als nostres límits i no fer-nos càrrec d'allò que no ens pertoca. S'ha de buscar el que és essencial, els fonaments, els vincles, les xarxes socials, la pertinença i generar climes convivencials positius basats en la confiança, l'acolliment, el respecte, el reconeixement o l'agraïment. S'ha d'educar des de les arrels perquè aquestes parlen d'on ve una persona, qui és, què el lliga a les generacions anteriors, a la pròpia cultura. És per això que creiem que en l'educació la família fa un paper fonamental i cal trenar una aliança entre aquesta i l'escola que permeti educar les noves generacions sense que els adults ens sentim desautoritzats.

L'autoritat amorosa és una proposta que intenta crear les condicions idònies perquè l'escola esdevingui un espai orientat cap a l'aprenentatge de la vida, en què els alumnes es desenvolupin i aprenguin no tan sols en els nivells cognitius, sinó també en els emocionals i personals. L'autoritat i els límits tenen una finalitat amorosa, si no s'instal·la la bogeria i la confusió ja que si a l'escola o a l'aula no hi ha lideratge i no està clara l'autoritat tothom fa el que vol.