“Toquen de tota la vida, les enyoraré”
Molts veïns de Sant Mori defensen que el toc de les campanes continuï sonant com ha fet sempre
La gent del poble no entén la decisió del jutge i s'hi mostra en contra
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que farà callar les campanes ha fet enfadar molts veïns de Sant Mori. La majoria no volen parlar obertament amb periodistes i menys davant de càmeres de televisió, però sí que admeten que estan molestos, quan se'ls garanteix que no sortirà el seu nom, lluny dels focus. És el tema del dia i el poble en va ple. “Tothom vol que les campanes continuïn sonant, hauríem de fer-hi alguna cosa”, deia l'Anna Fàbregas, que viu al costat del campanar, davant per davant del Castell reconvertit a allotjament rural on, segons els propietari, els hostes no poden dormir per culpa del soroll. L'Anna assegura que ella no ha tingut mai cap problema d'insomni i lamenta molt la decisió del jutge. “Jo els caps de setmana, que no m'haig d'aixecar aviat, me les escolto perquè són molt maques”, diu. Sobretot es queixa que algú que no és del poble, diu, algú de Barcelona, hagi fet parar les campanes.
Amb l'Anna, a la porta de casa, hi ha la Dolors Teixidor, la seva tia, que també és veïna de Sant Mori de tota la vida. Té 80 anys i diu que les ha sentit sempre repicar. “Toquen de tota la vida, les enyoraré”. De fet, la Dolors explica que els últims dies les campanes no han sonat perquè s'havien espatllat –ahir mateix al matí hi havia tècnics arreglant el rellotge– i que ja n'havien notat l'absència. Aquesta veïna d'aquest poblet de l'Alt Empordà també diu que cap dels veïns que estan a prop de l'església s'ha queixat mai. Ni tan sols els nouvinguts. “Aquí hi ha una gent que fa poc que ha vingut de Barcelona i tampoc els molesten”, assegura.
La dona explica històries d'aquestes campanes, de quan era una nena i pujava al campanar i amb les mans les feia dringar. Conta també una altra anècdota curiosa: “Fa anys, quan era petita, les campanes tocaven per anunciar que arribaven els marquesos. Llavors anàvem davant del castell i ens tiraven caramels”.
A l'altre costat de la balança, hi ha el propietari del Castell de Sant Mori, reconvertit a allotjament rural. Ell explica els motius que l'han dut a arribar a aquest extrem. Diu que ha perdut clients, que la gent li marxa, i que no pot arribar a calcular quanta gent ha deixat de venir perquè veu a les planes web de cercadors d'allotjament rural comentaris sobre el fet que les campanes no deixen dormir. “Ara mateix hi ha uns estrangers de vacances i els he dit que hem guanyat el judici i han saltat d'alegria”, hi afegia. Mariano Sanz diu que hi ha veïns que li donen suport però que no surten a dir-ho.
Sanz és el gendre dels marquesos de Sant Mori i no viu al Castell, però la seva lluita l'ha feta per defensar el negoci turístic. Segons la gent del poble, els marquesos, la seva família política, no s'havia queixat mai de les campanes. De fet, curiosament, van ser els marquesos de Sant Mori, família del denunciant, qui va pagar aquestes campanes, que ara deixaran de tocar a la nit per la denúncia del gendre.