La nova llei permet fer bous embolats a pobles on no s'autoritzaven
Fins ara s'havia de certificar la tradicionalitat també en la modalitat
Les restriccions afecten també els pressupostos dels ajuntaments a la festa
Amb la nova llei a la mà, qualsevol dels 36 municipis de Catalunya –26 són de les Terres de l'Ebre– on les festes amb bous són tradicionals poden organitzar bous embolats. Aquesta modalitat taurina i la del bou capllaçat són les més qüestionades per les protectores d'animals, ja que consideren que per si soles infligeixen un patiment intrínsec a l'animal. De fet, són les modalitats més denunciades per les entitats que defensen els drets dels animals.
Fins ara per programar bous embolats els ajuntaments havien de provar que aquesta modalitat era tradicional al seu municipi en les dates determinades i si no ho feien la petició se'ls desestimava. Ara, amb la nova llei, aprovada el setembre de l'any passat, es poden celebrar totes les modalitats incloses en la llei a tots els municipis on la festa dels bous siga tradicional.
De fet, tot i que el reglament encara s'estiga elaborant –estarà a la tardor–, la llei ja s'ha començat a aplicar. Així, per les festes de l'ermita de l'Aldea ja es va poder fer un bou embolat. “Feia més de 25 anys que no se'n celebrava per les festes de l'ermita i fa uns anys ho vam demanar i se'ns va denegar”, confirmava l'alcalde, Dani Andreu (ERC). També per Sant Joan a Campredó, on feia dècades que no es feien bous de cap tipus, van recuperar la tradició amb bous embolats inclosos.
“Si són modalitats aprovades, tots els pobles han de ser iguals i les han de poder incloure en les seues festes. És de sentit comú”, deia el president de l'Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré.
Un altre aspecte que ha transcendit del reglament és que s'ha establert en 60 anys la data límit per provar la tradicionalitat. “Fins a 60 anys podem trobar testimonis que certifiquen que aquell poble feia bous”, argumenta el delegat del govern a l'Ebre, Xavier Pallarés.
En el temps que fa que som de campanya només hi hagut dues denúncies de protectores d'animals. Aïda Gascón, d'Anima Naturalis, l'associació que va organitzar amb el Pacma la manifestació antitaurina d'Amposta, diu que estaran alerta a les possibles infraccions que es produeixin.
Les retallades també afecten les festes amb bous
Les retallades també esquitxaran les festes amb bous a les Terres de l'Ebre. Just l'any en què ha entrat en vigor la llei que regula aquestes festes molts ajuntaments s'ho pensaran dues vegades abans de demanar l'ampliació del calendari festiu. “No crec que es facen més espectacles taurins que abans de la llei, perquè els ajuntaments no tenen diners”, precisava el delegat del govern a l'Ebre, Xavier Pallarés. Així, l'any passat a les Terres de l'Ebre es van programar uns dos-cents espectacles taurins. Pràcticament la quarta part –42– es van fer a Amposta, el municipi amb més actes programats, i s'hi van destinar un pressupost de 90.000 euros. “Enguany ho reduirem a 80.000 i pocs”, assenyalava el regidor de Governació, Josep Garriga.
