lleida
La crisi fa créixer la pesca furtiva als rius de Ponent
Els furtius són majoritàriament estrangers i dediquen la pesca a l'autoconsum i al mercat negre
Les societats de pesca es queixen perquè pesquen sense cap control espècies protegides
La crisi econòmica ha provocat un augment de la pesca furtiva. Així ho denuncien alguns col·lectius de pescadors del Segre i els seus afluents. Durant els darrers tres anys, els pescadors federats han detectat un increment “molt important” de la competència de furtius que pesquen sense cap control de les peces de capturen, que destinen al consum propi i a la venda fora de cap control sanitari.
Els punts més negres són els trams més alts del riu Segre, sobretot al voltant del pantà d'Oliana, el Segre mig cap a Camarasa, a la Noguera, i diversos punts del Pirineu en el recorregut dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Les espècies preferides són la carpa, el barb i el lluç de riu. Segons han detectat els agents rurals, els xinesos busquen sobretot carpes i els furtius romanesos, els lluços.
“Ho hem denunciat diverses vegades als agents, però és difícil fer-ne un seguiment exhaustiu en tots els trams de riu”, expliquen des de la societat de pesca de Balaguer. Els furtius solen estrangers amb pocs recursos, principalment de nacionalitat romanesa i també d'Amèrica llatina.
Des de la Generalitat no han facilitat dades d'actuacions contra els furtius als rius però fonts properes al departament d'Agricultura expliquen que aquest increment s'ha produït i ha posat en guàrdia les autoritats. També ha comportat algunes situacions curioses: al Pallars, per exemple, els furtius provinent d'altres països han reintroduït, sense saber-ho, una forma de pesca tradicional dels rius pirinencs: el bergat, una xarxa en forma d'embut feta amb cordes d'avellaner i que va ser prohibida a principis del segle XX. L'embut té un peix petit a dins com a esquer i una entrada que només s'obre en una direcció. Ara, els agents rurals han detectat al Noguera Pallaresa sistemes de pesca similars. Es planten a la riba del riu quan es fa de nit i els van a buscar abans que surti el sol.
“De tant en tant trobo fils posats per a les carpes; nosaltres les hem de tornar a l'aigua però ells se les emporten i fan disminuir la població”, es queixa un pescador a Camarasa.
LA XIFRA
I a l'estiu, pesca de lleure
A l'estiu, a la pesca furtiva
per motius econòmics s'hi afegeix la de lleure però sense llicència. Aquests pescadors, que proliferen a prop dels càmpings del Pirineu i el Prepirineu, pesquen amb canya, una pràctica menys agressiva que les trampes que es deixen tota la nit, i
alguns deixen anar les captures al riu, com és obligat
en la majoria d'espècies. Els seus practicants també s'arrisquen a una multa important dels agents rurals:
de 60 a 600 euros, segons
la captura.
