Seguint el rastre dels dips

Més amigables que els vampirs. Així és com es presenten els dips en el paper de promotors de Pratdip que els toca fer. Els dips són éssers mitològics, uns gossos negres, emissaris del dimoni que s'alimenten xuclant la sang. Joan Perucho, narrador imprescindible, els va descriure a Històries naturals, obra a partir de la qual la llegenda va prendre una nova dimensió. Seguint el rastre dels dips, com en una gimcana, es descobreixen les arcades medievals o s'arriba fins a la torre, així, com qui no ho vol. Tot forma part d'un joc.

L'enclavament geogràfic beneficia Pratdip, atès que propicia la participació en diverses iniciatives turístiques. El mes vinent obrirà al públic el centre d'informació i acollida dels mites i llegendes del Baix Camp. El visitant hi descobrirà l'entorn de la serra de Llaberia i les històries que al llarg dels anys s'han transmès gràcies al boca-orella d'una generació a l'altra. Els dips compartiran espai amb les històries de la fossa del Dimoni, el tresor amagat, el Carrasclet i el geperut del castell d'Escornalbou. Aquest centre complementarà els que el pla de foment de turisme de la marca Muntanyes de la Costa Daurada té a Prades (d'interpretació de les muntanyes de Prades), a l'Arbolí (d'escalada) i a Riudecanyes (de productes autòctons).

El municipi també forma part del consorci de la serra de Llaberia, amb un conjunt d'itineraris i punts d'interès, alguns dels quals formen part de la promoció Històries de muntanya endins, que promouen els municipis de Pratdip, Tivissa i Vandellòs, al recer de la serralada Prelitoral, en una zona d'avencs i muntanyes rocoses, que propicien l'aparició d'històries. La marca de promoció turística amaga xucladors de sang, prínceps blaus, sentinelles, moliners... Són les contalles que tenen com a fil conductor una llegenda local centenària, com la dels dips, o que s'han creat com a propostes per guiar el visitant.

A Pratdip són els dips i els prínceps de Santa Marina, simbolitzats per un gripaus. A Santa Marina es recupera la tradició segons la qual les fadrines que assistien a l'aplec de l'ermita en sortien amb compromís de casament.

Ja a Tivissa, on hi ha presència d'un campament militar romà, es troba el sentinella dels ilercavons, vora l'assentament ibèric d'aquesta tribu, i també s'hi pot resseguir la història de sant Blai, el sant guaridor del mal de gola. L'ermita de Sant Blai és on el març del 1975 es va pintar la primera marca del GR-7, el primer sender de gran recorregut que hi va haver a la península.

L'últim municipi, Vandellòs, presenta el centre d'interpretació de l'oli per mitjà del moliner, que pesava i premsava les olives i, a l'hivern, pel Pessebre dels Estels, que té lloc al nucli de Castelló, recuperat després de cinquanta anys.

Per tot plegat, imaginació i recuperació de llegendes sumen a l'hora de vendre els productes de la muntanya més propera a la platja.