XAVIER GRAU
DELEGAT TERRITORIAL DE LA ONCE A CATALUNYA
“Cal crear més llocs de feina per a invidents”
repte El nou delegat de l'ONCE a Catalunya es planteja la creació d'ocupació com a primer objectiu crisi “La baixada en les vendes de cupons obliga l'organització a buscar altres polítiques per seguir ben situats” treball “L'any passat es van fer 731 contractes indefinits”
Xavier Grau ha passat bona part dels darrers quatre anys a Madrid, on ha ocupat el càrrec de director general adjunt de l'àrea de serveis socials de l'ONCE. Nascut a Barcelona, viu a Premià de Mar, i fa poc ha estat nomenat delegat territorial a Catalunya.
Quins reptes se li plantegen en aquesta nova etapa?
En línia general, seria fer més coses i millor, tenint en compte el moment econòmic en què ens trobem. Podem avançar en aspectes com ara els serveis per a afiliats, com ara la creació d'ocupació. L'any passat, l'ONCE Catalunya va fer 124 contractes indefinits dels 731 que es van fer a tot l'Estat, però cal continuar treballant per crear més llocs de treball.
Aquests 731 són molts menys que en anys anteriors? Ha baixat també l'ocupació en aquest sector?
La creació d'ocupació no se n'ha ressentit, però com a qualsevol empresa ens afecta la crisi i en els darrers anys hem tingut baixades importants en vendes de joc i hem hagut de posar en marxa noves polítiques per seguir ben situats. Pensi que el 60% del mercat del joc se l'emporten els operadors privats; el 32%, les loteries estatals, i l'ONCE només té una mica més del 6%.
L'ONCE crea més llocs de treball dins o fora de l'organització?
No li ho sabria dir amb números. La venda de joc serveix per finançar l'estructura organitzativa, però també la Fundació ONCE, que té una corporació empresarial que crea llocs de treball. A fora, sobretot fem tasques de mentalització i d'acompanyament. De manera directa o indirecta, unes 130.000 persones depenen de l'ONCE a l'Estat, unes 15.000 a Catalunya.
Quin tipus de feina troben per als seus afiliats?
En aquest entramat empresarial de la fundació tenim una cadena de bugaderies que fan una tasca per a hospitals, també hi ha empreses de telemàrqueting i altres que s'ocupen d'eliminar barreres arquitectòniques. En aquestes empreses, un percentatge mot alt són persones amb discapacitat. I després, la gent deficient visual que treballa en el mercat de treball ordinari, no hi ha gaires limitacions i les persones són molt competitives.
Fins a quin punt les empreses són sensibles a la contractació de persones amb deficiències?
No li puc dir que no en trobem, perquè a vegades en trobem. Però gràcies a les campanyes que hem fet, el teixit empresarial és molt receptiu. No es veu una persona cega com una persona estranya, que no pot fer res, sinó que se n'aprecia la potencialitat.
El joc, però, crea addiccions i problemes socials.
L'ONCE és l'única loteria que disposa d'un certificat de la Unió Europea sobre el joc responsable. Això vol dir que no venem cupons a tothom, que les campanyes publicitàries són responsables i que dediquem els beneficis a finalitats socials.
Consideren que la gent és prou conscient d'aquesta vocació social?
Constantment fem promoció d'aquest missatge i les campanyes acostumen a fer referència a les persones cegues o a persones amb discapacitat en general. El que passa és que la gent té en compte aquest factor, però la gent també mira el que pot guanyar. Per això hem de continuar fent campanyes en aquest sentit, sobretot de cara a la gent més jove.