Vida social
Vallfogona es posa a l'aparador
Quan van obrir els túnels de Collabós i la carretera de Ripoll a Olot per Vallfogona es va quedar sense trànsit, la por es va apoderar d'aquest poble. Però setze anys després, Vallfogona continua sent el mateix lloc bonic i agradable que sempre havia estat, envoltat d'una natura amable, amb l'atractiu afegit que ara ja no és un anònim indret de pas i és més tranquil. S'hi ha assentat un turisme mesurat, a escala humana, que complementa l'ancestral economia basada en el camp, el bosc i el bestiar. El foraster diria: “Aquí s'hi deu viure bé”.
Explicar aquesta sensació és la missió del lipdub que ahir al matí s'hi va gravar, culminant així mesos de planificació i assajos previs. Prop de 300 persones (de censades n'hi ha 250) van intervenir en una seqüència de 3 minuts i 40 segons, dirigida per Eduard Ramo. La banda sonora va ser la festiva cançó La dansa de l'esperança, dels Buho. La idea, sense precedents a Vallfogona, va ser de l'associació Vallfojove, secundada per la resta d'entitats, la majoria de veïns, molts dels estiuejants habituals i gent vinguda d'altres llocs del Ripollès i la Garrotxa. Hi vam veure –i segur que ens deixem molta gent– la colla del gegant Plafalgars, caçadors amb gossos, motoristes, ciclistes, excursionistes, balladors del ball del Roser, pagesos carregant bales de palla, uns diables, un llenyataire... i l'alcaldessa, Carme Freixa, sostenint una urna plena de vots. “Anem seguint el que diu la lletra”, ens va aclarir, rient. En el seu tràveling inacabable, la càmera anava empentant els personatges cap a la plaça de la Vila, on es produïa l'apoteosi: la gentada movia els braços enlaire mentre corejava les últimes notes de la cançó. Tots van acabar força cansats, després de quatre gravacions. “La tercera ja era molt bona, però n'hem fet una de més per assegurar”, explicava un satisfet Eduard Ramo. La presentació del lipdub serà un dels primers actes de la festa major, que comença divendres. Després, al Youtube i a triomfar.