Farmàcies en guàrdia
L'obligació de receptar medicaments genèrics i la falta de liquiditat de les administracions amenacen la viabilitat de molts establiments
Els apotecaris temen no cobrar a la tardor els diners dels fàrmacs que avancen a la Generalitat
El malestar en el sector sanitari s'està estenent com una taca d'oli. Metges, infermeres i personal sanitari en general estan en peu de guerra des de fa mesos per les retallades del govern català. Ara, a més, s'hi uneixen els farmacèutics, que veuen amenaçada la seva supervivència amb les noves mesures d'estalvi que debat avui el Congrés de Diputats.
L'executiu ha aprovat un reial decret que obliga els metges a receptar sempre el medicament més barat possible dins de la gamma de fàrmacs amb un mateix principi actiu. És a dir, genèrics en lloc de marques. A més, ha establert una rebaixa del 15% en el preu dels medicaments de més de deu anys que no tinguin un genèric equivalent en el mercat.
Menys facturació
Els farmacèutics han posat el crit al cel. Fa només uns mesos, a primers de març, va entrar en vigor un altre reial decret que imposava una reducció
del 30% del preu dels
genèrics i del 7,5% dels medicaments de marca. Segons el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, aquesta rebaixa ha suposat a les farmàcies una disminució de prop
de l'11% en la facturació
i, amb les mesures que s'han d'aprovar avui, temen arribar al 20%.
I per si no n'hi hagués prou, els problemes de liquiditat d'algunes administracions, que s'estan endarrerint en el pagament a les farmàcies de la part dels medicaments que va a càrrec de l'erari públic, amenaça de portar a la ruïna un bon nombre de farmacèutics. A Castella-la Manxa, els apotecaris van protagonitzar l'11 d'agost una vaga de farmàcies inèdita a l'Estat per protestar pels 125 milions d'euros corresponents a les mensualitats íntegres del juny, el juliol i mig
mes de maig que els deu aquesta comunitat.
A Catalunya, la Generalitat també s'està endarrerint en el pagament dels medicaments, però les farmàcies no ho han notat perquè el govern català té un acord amb el BBVA pel qual l'entitat bancària ofereix un préstec al Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya perquè els apotecaris puguin cobrar amb puntualitat. Però, tal com explica Montserrat Boada, vocal d'oficina de farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, la situació és molt fràgil. “El pressupost de la Generalitat en despesa farmacèutica és inferior a la despesa prevista, això vol dir que entre l'octubre i el novembre el govern pot ser que no tingui diners per pagar”, alerta Boada.
Això agreujaria la situació ja prou compromesa de les farmàcies catalanes, 260 de les quals (prop d'un 10%) tenen greus problemes de subsistència, ja que tenen un benefici màxim mensual inferior als 1.500 euros, segons l'informe del Consell General de Consells Farmacèutics d'Espanya del 2009. “A Catalunya hi ha entre quaranta i cinquanta farmàcies en concurs de creditors”, afegeix Boada, que explica que els farmacèutics que han obert una farmàcia els quatre o cinc últims anys no poden fer front a les seves despeses perquè els seus ingressos cada cop són més baixos, molt més del que havien previst quan van obrir
l'establiment. “Les coses s'haurien d'haver fet
de manera raonada, esglaonada i amb diàleg”,
reivindica Boada.
El Ministeri de Sanitat veu “lògic” que la sanitat pública obligui a oferir als pacients els medicaments més barats i assegura que compensarà les farmàcies que hi ha “a les zones rurals i més deprimides”.
Medecines igual d'eficaces
La implantació dels medicaments genèrics ha creat confusió entre alguns pacients, que no tenen clar que els nous fàrmacs que els recepten tinguin les mateixes propietats que els que prenien abans. El doctor Jaume Sellarès, membre de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, aclareix que els medicaments genèrics tenen els mateixos principis actius que els de marca i han superat els mateixos controls sanitaris. Es tracta, doncs, de productes bioequivalents igual de segurs i eficaços. L'únic que els diferencia –explica– és l'excipient, allò que els envolta. En alguns casos “anecdòtics” –diu Sellarès– poden haver-hi contraindicacions: per exemple, si un pacient pren un medicament fet amb sacarosa i és al·lèrgic a aquesta substància. L'altra diferència és la “bioapariència”, és a dir, el color del fàrmac, que pot induir a errors.
