“Poc calaix i molta feina”
Els farmacèutics diuen que treballen tant com abans però ja no els surten els números
Els professionals adverteixen que la substitució precipitada de medicaments de marca per genèrics pot comportar problemes per a la salut
L'alarma va saltar amb l'anunci d'una farmàcia de Talarn (Pallars Jussà) que plegarà veles al setembre, però el fantasma del tancament de farmàcies a Catalunya ja feia temps que s'estava covant, especialment per als 260 establiments que no arriben als mil cinc-cents euros de beneficis mensuals –i que amb prou feines tenen diners per pagar els seus empleats– i per a les farmàcies petites, com ara la de Maria Teresa Morlán, al barri de Sants de Barcelona, que els darrers mesos han experimentat una important davallada de la facturació tot i tenir el mateix volum de feina.
“Per les hores que passo a la farmàcia, no és gaire rendible treballar-hi”, lamenta Morlán, una farmacèutica que no té cap empleat a càrrec i que ha d'atendre molts pacients, la major part gent gran, que li reporten un benefici econòmic escàs. L'apotecària xifra entre un 15 i un 20% el descens en la facturació dels darrers mesos arran de la caiguda del preu dels medicaments i tem que, amb la nova llei que obligarà a vendre sempre el fàrmac més barat, la situació s'agreugi. “Moltes vegades vens els estocs que has comprat perdent-hi diners perquè vas adquirir els medicaments a un preu més alt i ara els has de vendre molt més barats”, es queixa. “El problema –apunta– és que el govern fa un reial decret cada dos per tres i no tens temps de reaccionar a temps.”
Així, amb l'entrada en vigor de la llei que obliga a dispensar sempre genèrics, hi haurà molts fàrmacs de marca que no comprarà ningú i corren el risc de caducar. Aquests productes s'hauran de tornar al laboratori per un preu molt més baix.
Un altre dels sectors afectats pel descens del volum de facturació dels medicaments –explica Montserrat Boada, responsable de farmàcies de la junta de govern del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona– és el de la distribució. “A la meva farmàcia em porten medicaments quatre cops al dia, la qual cosa em permet oferir un servei molt bo als pacients, però si continuen abaixant els beneficis de les distribuïdores [que s'emporten un 7% del preu del fàrmac], em reduiran el nombre de transports”, avisa.
Una possible solució per alleujar la crisi seria estimular la venda de productes que no queden afectats per les mesures del govern central, com els de parafarmàcia, però els farmacèutics no hi creuen gaire. Amb la crisi, la venda d'aquest tipus de productes ha baixat i les previsions no apunten, precisament, cap a una recuperació. Els farmacèutics asseguren, a més, que la parafarmàcia és un percentatge molt petit de la facturació dels seus establiments.
El color de la pastilla
També es queixen dels “riscos per a la salut” d'un canvi precipitat en la medicació dels usuaris. “Jo tinc pacients que prenen diverses pastilles al dia i cada dos per tres els canvien la medicació per introduir-hi els genèrics. Això genera una gran confusió en el malalt, que està acostumat al color de sempre de la seva pastilla i ara cal explicar-li de nou què ha de prendre”, relata Morlán. “Cal temps per explicar a la gent gran els canvis perquè si no es fan un embolic”, observa Boada, que explica el cas d'una senyora a qui li van canviar la medicació amb fàrmacs de marca per uns de genèrics i va acabar prenent-se la pastilla que feia servir per dormir al matí i la del cor, a la nit.
Tot i el malestar, els farmacèutics catalans no es plantegen, de moment, cap tipus de mobilització. Això sí, es mantenen en guàrdia.
