L'ombra de la sanció plana sobre Badalona

Pocs alcaldes s'han guanyat tants titulars de premsa en només cent dies. El popular Xavier García Albiol, nou batlle de Badalona, ho ha aconseguit a còpia d'anunciar mesures lligades als dos pilars de la seva campanya electoral: seguretat i immigració. En només cent dies, la ciutat s'ha inundat de mesures pensades (a priori) per combatre el vandalisme i l'incivisme o per deixar clar al col·lectiu immigrant que a Badalona no trobarà un govern amic. En poc més de tres mesos, el Partit Popular ha anunciat el reforç del patrullatge nocturn de la policia local, la creació de la policia de barri, la restricció de la venda d'alcohol a partir de les deu de la nit, l'augment de les inspeccions als bars i els comerços d'alimentació (vantant-se'n quan es tancaven negocis regentats per estrangers), la voluntat de retallar els ajuts socials als nous immigrants i de multar els bancs propietaris dels pisos sobreocupats. També han estat notícia la decisió de delatar els immigrants il·legals davant la delegació a Catalunya del govern central, de retirar bancs per evitar concentracions de gitanos romanesos o d'exercir pressió policial sobre el mercat de la misèria per eradicar una bossa de pobresa i insalubritat on imperava la presència de magrebins. La majoria d'accions, gairebé totes, han estat embolcallades per la voluntat de sancionar durament els infractors. La multa contundent entela qualsevol anunci d'Albiol, tot i que encara és hora que el batlle desvetlli com pensa millorar l'eficàcia del sistema de cobrament i demostrar, tot sigui dit, que els seus anuncis no formen part només de la maquinària propagandística del PP.

Durant els primers cent dies del govern de García Albiol també s'ha vist una voluntat de treure els colors a l'anterior executiu (especialment al PSC). Aquesta setmana desvetllarà la situació de les finances municipals, però ja ha anticipat l'existència de factures sense justificar per valor de 4,5 milions d'euros i de diversos contractes vençuts. El PP, tot volent transmetre una imatge d'austeritat, ha reduït els càrrecs de confiança (després de negociar-ho amb CiU) i ha anunciat la retallada dels ajuts a les entitats veïnals (la majoria marcades per una tendència política d'esquerres).

No hi ha dubte, però, que tres són els esculls amb què han topat els populars. Una de les seves grans promeses electorals, la gratuïtat dels llibres de text, no es veurà complida fins al curs vinent (sempre que el pressupost superi el filtre del ple). El PP vol fer oblidar que el compromís tenia data d'execució: el curs 2011-2012. “El pressupost d'aquest any no és el nostre”, al·leguen, com si això no ho sabessin quan van llençar la promesa. La gestió del ramadà i, molt especialment de la Diada, han estat les altres dues grans patinades. El PP no va ser capaç d'arribar a un sol pacte amb la comunitat musulmana i la Diada va ser despropòsit rere despropòsit: eliminació als cartells del terme “Nacional”, supressió de la conferència i de l'acte institucional... La creu de la moneda també ha estat la incapacitat dels populars d'anunciar mesures o iniciatives relacionades amb àmbits com la promoció econòmica, l'urbanisme, la cultura i l'educació. No sembla que formin part de la seva agenda. Les debilitats del govern d'Albiol, però, s'aniran destapant a mida que els tres partits de l'oposició (el PSC, CiU i ICV-EUiA) demostrin capacitat d'arribar a acords i sumar majoria en el ple.