Els estirabots de l'alcalde Pérez

És l'acte més multitudinari d'aquestes fluixetes festes de Misericòrdia, que han provocat desercions en massa de reusencs cap a la Tecla de Tarragona. Això pensava la cronista dijous al Centre de Lectura de Reus mentre contemplava com la sala d'actes de l'ateneu s'omplia de gom a gom per assistir a la presentació del llibre Els 100 dies que van canviar ‘El món de Reus', del periodista Josep Baiges. Abans de continuar, cal recomanar al lector que no sigui de Reus que s'aturi aquí perquè aquesta crònica li resultarà críptica. Però és que el món de Reus ho és bastant, de críptic. Gràcies. El Pep, doncs, va seguir l'última campanya electoral de les eleccions municipals des del seu bloc, El món de Reus. Va ser una feina ingent, que el va deixar exhaust, però que va tenir un gran ressò a la xarxa. Ara ha traslladat aquells articles a un llibre (Edicions Salòria), fet que demostra que la lletra impresa és més creïble i, a més, no incorpora comentaris anònims que insulten. Bé. El Pep va convidar l'actual alcalde, Carles Pellicer, i l'anterior, Lluís Miquel Pérez, a presentar el llibre perquè té la gran virtut de saber quedar bé amb tothom, cosa que no tothom sap fer. Els polítics hi dediquen temps i diners però no se'n surten. I la majoria dels periodistes, ni ens prenem la molèstia d'intentar-ho. Però el Pep en té la fórmula màgica i hi ha reeixit. Al gra. El públic va escoltar una mica esmaperdut la intervenció de Pérez, que estava farcida d'estirabots. Per exemple, va definir l'actual govern municipal com a “dreta confessional, dreta d'obediència espanyola i nacionalisme conservador”. Té raó, sí, però potser no era ni el lloc ni el moment de dir-ho. També es va equivocar quan va parlar de colles (“ai, perdó, volia dir congregacions”) de la Setmana Santa, un error o un acudit que ningú li va riure, i va corregir Baiges, Pellicer i tots aquells que encara el tracten, per deferència i respecte, d'alcalde. Fins i tot va llegir un bocí d'un article d'aquesta cronista de fa mesos en què servidora aventurava que Pérez potser acabaria la seva carrera política al Senat. Doncs el vaticini no s'ha complert perquè, va assegurar, havia renunciat als càrrecs institucionals. Llàstima. Reus hauria tingut un magnífic senador. En fi, va semblar que Pérez encara no hagi paït que és el primer alcalde de Reus que perd unes eleccions. Sort que Pellicer no es va deixar provocar. Es va limitar a ensabonar Baiges, que és el que s'ha de fer quan es presenta un llibre. I el Pep, com sempre, agraït amb tothom, que és de ben nascuts ser agraïts. I no va faltar el record emocionat al pare artista, sobretot a la seva faceta de caricaturista. Josep M. Baiges dibuixava “caricatures amables i cordials, amb un punt d'ironia”, va recordar el fill. Doncs és el mateix que fas tu, Pep, articles amables i cordials, amb un punt d'ironia. Força anys de vida a El món de Reus, que és el món.