Els pares i la criatura
La cançó ‘Jenifer' ha convertit Els Catarres en l'últim fenomen musical del nostre país
L'expresident Jordi Pujol va voler agrair al grup d'Aiguafreda que hagi optat per cantar en català, tot i reconèixer que no estava al dia de la seva música
“Segur que hi ha famílies molt catalanistes que no es prendrien gaire bé que el fill aparegués amb una ‹choni›”
Es diu Jenifer, és de Castelldefels, castellanoparlant, té un cotxe tunejat i un nòvio de la ceba, militant de Convergència. Els Catarres no s'ho podien creure. Tenien al davant la seva Jenifer, aquella criatura que una tarda es van inventar mig en broma amb dues cerveses al davant. La Jenifer que ha acabat proclamant-los l'últim fenomen musical, la Jenifer que Jordi Pujol va citar en el seu discurs i gràcies a la qual divendres es van poder trobar durant una hora amb l'expresident, que tot i reconèixer que no estava al dia de la seva música i que és més de Beatles, els va agrair que hagin optat per cantar en català.
Sí, la Jenifer existeix, es diu Jenifer Edo i va escriure al nostre diari la carta que reproduïm, publicada el 18 de setembre en resposta a un article d'Alfred Bosch. La Jenifer divendres es va trobar cara a cara amb els que l'han feta famosa, Joan Riera i Èric Vergés, membres dels Catarres [juntament amb Roser Cruells] i autors de la cançó. Va poder conversar sobre les chonis i per què s'ha sentit identificada amb la cançó. “A la gent de l'entorn els fa gràcia i ens diuen l'han escrit per a nosaltres”, explica; per a ella i per al Moisès, la seva parella, que és l'autèntic protagonista de la lletra, ell que és “més català que les anxoves de l'Escala” i que va descobrir la cançó perquè un amic la va penjar al Facebook.
Els Catarres no es cansen de dir que és un personatge molt exagerat, tant que “fa angúnia i tot”, però que segur que “hi ha famílies molt catalanistes que no es prendrien gaire bé que el fill aparegués amb una choni”, assegura l'Èric. En Joan, en canvi, és del parer que “la gent avui en dia està per sobre d'aquestes coses”.
El de la Jenifer i en Moisès no ha
estat un amor prohibit, al contrari. “Hem fet el que hem volgut”, diu ella, que va conèixer el Moisès fa més de
deu anys precisament perquè ell li feia classes de català. I en aquest punt és quan en Joan no se'n pot estar i etziba: “No està bé que es qüestioni el model educatiu. La immersió funciona. No
conec cap català que no parli castellà
però si es deixés d'ensenyar català a
l'escola cauria en desús.”
La carta
Jenifer, de Castelldefels
Em preguntes, Alfred
Bosch, en la teva columna
del 14 de setembre, quin
partit voto. T'haig de dir que
darrerament he votat CiU
perquè el meu nòvio n'és militant.
Tot i que la meva llengua
materna és el castellà,
parlo el català quan cal. Sóc
nascuda a l'Hospitalet de
Llobregat i m'he criat entre
aquesta ciutat i la molt romàntica
Sitges. Tot això de
la cançó d'Els Catarres m'ha
fet molta gràcia, aquest estiu,
perquè em defineix en
moltes coses, però justament
no en l'aparença física
de les choni, que, tot sigui
dit, a Castelldefels no n'hi ha
tantes com en altres localitats
del Baix Llobregat sud.
Bé, gràcies, Catarres,
per fer-me famosa.
JENIFER EDO ARCOS
Castelldefels
