En punt mort
La companyia de dansa Mar Gómez, coneguda per la seva habilitat de traslladar la coreografia al camp narratiu amb un humor característic, ha fet un salt mortal i ha fet un pas més a la nova dramatúrgia. S'ha ajuntat amb l'especialista de perxa xinesa i de roda alemanya per construir el nou muntatge: Perdiendo el tiempo. L'obra, que és una coproducció del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i del Mercat de les Flors, s'estrena en aquest COS: demà al Teatre Bartrina. Farà temporada al Mercat des del 13 al 22 de gener vinent. El circ i la dansa són dos elements que, darrerament, han trobat un ampli i fèrtil camp comú de creació. La teatralitat o la música en directe són dos elements més que s'uneixen en un segon estadi. Gili i Gómez casen destresa acrobàtica amb moviment càlid en una peça on dos personatges formen part d'un engranatge: viuen tancats dins d'un rellotge sense saber-ho. De sobte, el rellotge es trenca. Alliberats dels moviments mecànics, s'olora el seu final. Decideixen viure els seus darrers instants divertint-se. L'obra és un càlcul sobre la vida, un pols al temps, un còmput de valentia i un gran homenatge a aquells minuts esplèndids que fan que pagui la pena existir.
L'estela de Mar Gómez
J.B.La coreògrafa signa treballs des de 1988. El seu món es desplaça àgil com la dansa però també amb un fort component de simpatia. L'humor, per tant un mínim de dramatúrgia, apareixen a les seves peces. La més celebrada, Dios menguante (premi Ciutat de Barcelona 2010, Max a la intèrpret femenina del 2008 i finalista com a intèrpret als Chivas Telón). Va presentar aquesta peça l'estiu del 2010. Ha portat al Dansalona Aquí amanece de noche.