Generació sense cavall

Hi ha tota una generació al país que no sap què és la carn de cavall, que no l'ha tastat. Una de les últimes carnisseries cavallars, que és com en deien, va desaparèixer fa 32 anys. Era a Ripoll. Ho deia ahir a Espinavell (Molló), arribat del Costabona amb les eugues i els pollins de la tria, Joan Moret, l'ànima dels criadors de cavalls pirinencs del Ripollès. És la generació que va des de final dels setanta fins fa cinc anys encara no. “Hem perdut una generació”, sentenciava. Bé, si hem de fer cas de les bondats de la carn de cavall de pastura, baixa en greixos, melosa, rica en vitamina E, etc. Són ells els que s'ho han perdut. Tot i que ara poden tastar-la i, si els agrada, ja se'n troba, en alguns restaurants i, a més, en carnisseries del Ripollès, la Garrotxa, Osona, i altres ciutats com ara Manresa. Aquest home fa anys que lluita per dignificar la vida dels ramaders que han mantingut aquesta activitat per amor a l'art o bé per no perdre una tradició familiar i se'n comença a sortir. La carn de poltre comença a ser valorada i, a més, a diferència d'anys enrere, ara es pot vendre en qualsevol carnisseria. Abans, havia de ser en una carnisseria que només tingués carn de cavall.

Joan Moret va tornar a baixar les eugues amb una samarreta reivindicativa. “SOS per la pagesia rural”, s'hi podia llegir. I és que, tal com va explicar, es veu que la reducció del 20% d'aportacions públiques que han tingut altres sectors per les retallades en el cas de la gent del camp és del 70%, quant a les subvencions del Ministeri d'Agricultura i l'agroambiental per mantenir races autòctones. “Ens van fer signar un compromís perquè no venguéssim el bestiar subvencionat durant cinc anys i, al segon any, ens redueixen a res l'ajut”, va dir Moret. Només es manté intacta, suposa ell, la subvenció de la Generalitat per a races autòctones.

Sigui quina sigui la conjuntura del sector, ahir, Espinavell va tornar a ser una festassa ramadera. Del coll del Costabona –a Rojà, només hi són de Sant Joan a Sant Miquel– van baixar 360 eugues amb els seus poltres, un total de 600 caps de bestiar. Els preus, però, els dels últims trenta anys, entre 300 i 400 euros. Després de la tria –els poltres se separen de les mares–, alguns exemplars van ser adquirits per a recria; uns altres, per a competicions d'arrossegar, i la gran majoria, per al consum humà. Aquest any han baixat cavalls de disset explotacions de la vall de Camprodon, en concret, dels municipis de Molló, Llanars i Camprodon.

En aquesta ocasió, hi va haver més parades de productes del camp que en altres ocasions. Les més destacades eren la dels criadors de carn de cavall, que oferia tastets de carn de poltre guisada, i la de les trumfes de la cooperativa de Molló. Tot i ser feiner, hi havia 5.000 persones. El número 46 va ser el guanyador del concurs de la pollina, tot i que no es va saber a qui pertanyia.