Bolets envoltats d'història

Aquest és un bon cap de setmana per visitar el Solsonès, una comarca prepirinenca on es compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, els rius, les fonts i els paratges esquerps de l'alta muntanya. I és que a la capital, Solsona, s'hi celebra la Fira del Bolet i el Boletaire, una mostra que potencia i promociona el producte de tardor i autòcton de la comarca, concentrada al rovell de l'ou del nucli antic solsoní, i que és una bona oportunitat per conèixer aquest centre històric i gaudir dels productes del bosc i l'artesania de la zona. A més, a tan sols uns cinc quilòmetres de Solsona, seguint la carretera de Berga, trobem un dels conjunts arquitectònics més destacables de la comarca, Olius, amb la seva església, la cripta i el cementiri, una visita ideal per acabar de completar un dia de tardor al Solsonès.

A més de la quinzena de parades de bolets i productes de la comarca i d'una vintena d'artesans no alimentaris, la mostra presenta una multitud d'atractius per al públic familiar amb demostracions d'oficis antics, trobada de col·leccionistes de plaques de cava, exposicions, visites, concursos i, la novetat, tallers infantils –dissabte un de cuina i diumenge, un altre de manualitats. Així mateix, aquest any s'afegeix el divendres a la llarga programació, introduint la taula rodona S'ha de pagar per buscar bolets? Una oportunitat o amenaça? i un sopar degustació per promocionar la cuina del bolet al pati Gòtic del Consell Comarcal del Solsonès. També es pot gaudir de la cuina tardorenca en els menús especials que ofereixen vint-i-set restaurants de Solsona i comarca. Amb tot, els organitzadors, Solsonès Fires, esperen consolidar la fira en aquesta quarta edició i rebre l'assistència d'entre 3.000 i 5.000 visitants.

A banda de gaudir de la gastronomia local, la fira és una bona excusa per arribar-se fins a Olius i disfrutar i descobrir la història de la zona a través d'un dels conjunts històrics més ben conservats i importants de la zona. Parlem de Sant Esteve d'Olius, un exemplar de romànic llombard del segle XI. L'església és un temple de grans proporcions, amb una sola nou de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau, i en la seva paret de fora s'hi dibuixen arcuacions cegues i lesenes. Una cripta, la part més elegant i original de l'església i molt valorada dins l'art romànic mundial, divideix l'espai interior. Totes aquests singularitats situen l'església d'Olius com a un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart del segle XI. A la cripta primitivament s'hi entrava per dues escales laterals, l'escala actual és obra del segle XVIII. Forma un espai rectangular, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta.

De tot el conjunt també crida l'atenció el cementiri, un model que fuig de l'esquema tradicional i únic per la seva imaginació, expressivitat, llibertat, fantasia i novetat en l'art funerari modernista. A l'any 1915, es va encomanar el projecte d'un nou cementiri, d'estil modernista, a l'arquitecte diocesà Bernadí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Després de parlar-ne molt, es va decidir fer el nou cementiri en un espai de roques caigudes, voltades d'alzines. D'aquesta manera, es combinava les roques caigudes, símbol de la mort, i les alzines, sempre verdes, símbol de la vida. L'entrada al cementiri està formada per un arc parabòlic, típicament gaudinià, i a l'interior hi apareix un espai relativament ampli de planta irregular, adaptada al terreny, on les tombes i panteons excavats en les roques segueixen el sentit ascendent de la muntanya. En sobresurt l'esvelta agulla cònica per la seva altura i execució a base de petites pedres sobreposades, que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu de pedra. Al peu d'aquesta agulla hi ha la tomba dels rectors d'Olius.