Reducció del personal que atén alumnes discapacitats

La falta de recursos per atendre els alumnes amb discapacitats matriculats en centres ordinaris s'ha agreujat aquest curs, ja que l'augment del nombre de sol·licituds no ha anat acompanyat de la contractació de més personal de suport. Així, en la majoria de les escoles, la quantitat d'hores setmanals dedicades als nanos amb algun tipus d'afectació s'ha reduït. El sindicat CCOO ja ha fet arribar una queixa al Síndic de Greuges.

Famílies i escoles denuncien que la disminució de les hores assignades ha estat de la meitat o més. En canvi, des del Departament d'Ensenyament asseguren que s'ha contractat el mateix nombre d'hores que el curs passat –un total de 27.849– i que l'increment d'alumnat és només del 3,56%. En canvi, en una carta adreçada a un centre concertat el juliol passat, el Consorci d'Educació de Barcelona fixava l'increment del nombre de sol·licituds rebudes a la ciutat en un 20%. Per aquesta raó, han assignat 15 hores setmanals de suport a cada nen, quan fa dos cursos els en van atorgar 25.

Des del consorci reconeixen que a la concertada sí que s'ha reduït el volum d'hores (883 menys), tot i tenir més alumnes. “Però la situació és gestionable”, afirmen. La reducció del nombre d'hores setmanals en una escola pública del Vallès Oriental ha estat de 27 a 15 i, a sobre, tenen un alumne més per atendre.

Arran d'això, algunes famílies han optat perquè els nens només assisteixin a les classes en què reben el suport d'un monitor. La resta de les hores que haurien de ser al centre, se'ls emporten a casa, expliquen des del grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya). També hi ha casos de pares que, en vista de l'anunciada reducció de recursos, van decidir canviar els fills d'escola i matricular-los en un centre d'educació especial, segons destaquen des del Col·lectiu Papàs d'Àlex.

Tot i que, segons l'administració, disposar dels mateixos recursos per a més nens només obliga a millorar l'eficiència, la realitat per a les famílies es tradueix en desesperació. És el cas d'un matrimoni amb una filla escolaritzada al Maresme que, malgrat que té una discapacitat greu, “només rep sis hores de suport setmanals, quan passa sis hores diàries al centre”, subratlla Olga Gonzàlez, del grup Dincat, que aquest curs està rebent més queixes de les habituals.

Una situació que també denuncia Antonio Moreno, president del Col·lectiu Papàs d'Àlex: “En general, els recursos s'han reduït a la meitat i si el nen abans estava malament, ara està pitjor.” I afegeix: “No volem ni més ni menys recursos, sinó els que necessita el nen.”