Vi amb els cinc sentits

Qualsevol iniciat en el tast de vins coneix el ritual: s'obre l'ampolla, s'olora el tap per descartar possibles defectes del vi, s'omple la copa, no gaire, i s'olora un primer cop per detectar les primeres aromes. Es remena la copa, perquè en surtin les olors més amagades i sovint més complexes. S'observa, inclinant lleugerament la copa, per detectar per mitjà del color si el vi és més jove o més vell, més brillant o més opac, i llavors es tasta, deixant que el líquid ompli la boca i observant si té allò que se'n diu amplitud, carnositat, persistència, segons si s'estén més o menys per la cavitat bucal i la llengua i si el gust perdura o no. Hi intervenen, per tant, tres sentits, en el tast dels vins: la vista i, sobretot, l'olfacte i el gust.

Al celler Abadal tenen clar que tots els sentits intervenen en el plaer de gaudir d'un bon vi. I divendres van retre un homenatge a aquests dos conceptes: els sentits i els bons vins, amb un maridatge que, justament, titulen El maridatge dels sentits. És el tercer que fan, i els responsables del celler pretenen que, més enllà de la clàssica combinació de menjar i beure, es tracti de maridatges un pèl extravagants. A la primera convocatòria l'enòleg d'Abadal, Joan Soler, va crear l'atmosfera adient per tastar cada vi amb un repertori jazzístic. El segon maridatge va consistir en una idea original: un tast vertical invertit. En comptes de tastar el mateix vi de diferents anyades, l'acte va consistir a conèixer el mateix vi en els diferents estadis: es va començar per un vi acabat i es va continuar, en una progressió inversa, amb el mateix vi encara criant-se a l'ampolla, amb un altre que acabava de ser fermentat, amb el most i, finalment, degustant el raïm del qual és fet.

En aquesta ocasió s'ha optat per presentar als 210 comensals –van pagar 90 euros per la vetllada– una selecció de grans vins d'arreu del món que, per un motiu o un altre, han estat un referent per als artífexs d'Abadal. I els van presentar durant un sopar al celler de Santa Maria d'Horta d'Avinyó, al Bages, en què la gastronomia es va barrejar amb la dansa, l'art i les sensacions tàctils, amb l'objectiu de gaudir del vi amb tots els sentits possibles. La vetllada va reunir cares conegudes del món de les arts i la gastronomia, com ara el músic Marc Parrot, l'actriu Àngels Gonyalons, els cuiners Mey Hofmann i Jordi Cruz, Juli Soler –coresponsable del Bulli amb Ferran Adrià– i l'especialista en vins José Peñín. Els comensals van ser rebuts amb una copa de xampany Bollinger Special Cuvée mentre dos ballarins oferien l'espectacle Pas per boca dansant entre el públic amb un joc de teles per evocar les sensacions juganeres de l'escumós. Després es va passar al celler dels Til·lers, un dels espais representatius de la seu d'Abadal. Entre les bótes es van col·locar les taules, i amb cada vi l'enòleg Joan Soler presentava els productes mentre els actors convidaven a ficar al mà en un recipient per completar el tast amb les textures ocultes. El passeig vinícola va continuar per França. amb el Domaine de Chevalier Grand Cru Classé 2004, un homenatge als vins complexos que va estar acompanyat per les explicacions gestuals que el mim Ton Muntané feia sobre les tasques del cicle de la vinya i el vi. El viatge pels vins europeus va seguir amb el vi italià Gaja Magari del 2001, suau, elegant i una mica opac, acompanyat d'uns calamars en honor d'Angelo Gaja. En aquesta ocasió, una ballarina va executar una dansa suspesa amb unes teles. Les terres australianes van fer acte de presència amb el Torbreck The Descendant 2006, que va acompanyar un jarret de vedella al ritme de didgeridoo. El viatge arreu del món va tornar als orígens i la sessió es va acabar amb un Abadal Selecció 2005, que va acompanyar un formatge Le Pont l'Évêque en dues textures: en gelatina i destil·lat. I la nit va concloure de la manera més dolça possible, amb les xocolates amb què Enric Rovira va voler transportar els presents als cinc continents.