Irresponsables retroactius

La crisi econòmica pot ser tractada de la mateixa manera en una família ordinària que en una institució pública. És a dir, cal augmentar els ingressos, optimitzar els recursos i també retallar. Ara bé, què pensem quan descobrim que moltes de les mesures de racionalització de la nostra economia hauríem pogut desenvolupar-les molt abans amb el consegüent estalvi?

Darrerament se'ns aclapara dient-nos que, gràcies a l'endeutament, hem viscut com a nou-rics quan mai no hem deixat de ser “antics pobres”. D'acord, però un té tendència a perdonar –o comprendre– els particulars, mentre que costa molt més fer-ho amb les institucions públiques. Perquè l'administració sempre ens justifica la seva fermesa amb una suposada professionalitat a l'hora de defensar el bé públic. I un ha de fer-hi confiança entre altres raons perquè no hi ha més remei. Però, ai las!, arriba la crisi econòmica i les administracions s'adonen que cal treure diners d'on sigui. I així comencen a florir iniciatives, de vegades fruit d'inèdits actes d'imaginació, que, si bé no són solucions definitives, sí que aconsegueixen d'esgarrapar uns quants calés.

D'exemples, en podríem posar un munt i, a més, provinents de tots els àmbits administratius. L'últim ens acaba de deixar de pedra: l'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública més gran de casa nostra, estalviarà enguany uns tres milions d'euros en la factura de la llum... sense apagar ni una bombeta! Que ha contactat directament amb Nostre Senyor perquè faci un nou miracle dels pans i dels peixos (en aquest cas dels kilowatts i dels euros)? No, senzillament, algú ha caigut en el fet que, en comptes de tancar un preu fix anual, podia anar a una mena de mercat majorista existent on es compra l'electricitat dia a dia. Una mena de llotja del watt. Entre actuar d'una manera o de l'altra, el resultat és pagar tres milions d'euros o estalviar-te'ls. La pregunta, doncs, per a aquesta qüestió i per a altres de semblants és: per què no ho han fet abans? I com que la resposta, sigui la que sigui, no serà mai satisfactòria, en comptes de posar-nos a aplaudir per l'estalvi, el que hem de fer és agafar els responsables d'aquesta àrea de l'ICS i despatxar-los o fins i tot denunciar-los per desídia i incompetència. Si els islandesos han encausat tot un expresident del govern, bé es podria fer amb un simple director general. No pot ser que aquí mai ningú no sigui responsable de res.