Transfronterers contra la crisi

Pels temps que corren, un acte que inclogui en el seu títol el concepte de “combatre la crisi” té l'èxit garantit. Un públic prou important i força representatiu del teixit econòmic de les comarques gironines i la Catalunya del Nord va respondre doncs ahir a la invitació de les universitats de Girona i Perpinyà, que organitzaven al castell de Sant Ferran de Figueres una jornada titulada Les accions transfrontereres com a eina per combatre la crisi. Maria Lluïsa Pérez, vicerectora de política internacional de la UdG, i Jean Benkhelil, president de la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD), van presidir-hi la presentació d'experiències conjuntes –transfrontereres– de formació que ja s'estan fent. Cinc projectes concrets van ser presentats, cinc projectes que incorporen tots en les seves definicions la paraula transfronterer/a: Transversalis vol reforçar la integració transfronterera actuant en l'àmbit de les activitats econòmiques, la innovació, la sostenibilitat i l'emprenedoria. Cultur Pro és un projecte de formació en cultura transfronterera per a professionals i empreses. L'Etfersaso és un centre transfronterer de formació i investigació en l'àmbit sociosanitari. Res'pir vol afavorir el desenvolupament d'un turisme de qualitat i sostenible en l'espai pirinenc transfronterer. I finalment, l'Euroinstitut Català Transfronterer (Eict) ha de ser el centre de formació i investigació interdisciplinari. Els responsables universitaris van posar aquestes eines al servei de les empreses per facilitar la complementarietat entre banda i banda del Pirineu, amb la idea que, junts, trobarem més oportunitats per lluitar contra la crisi. La col·laboració transfronterera no és cap concepte nou, però tal com ho va subratllar algú, “en temps de bonança en vam prescindir i ara ho haurem de fer per força per agrupar recursos”. En el curt debat que va seguir aquestes presentacions, els empresaris i actors econòmics van agrair l'oferta de les universitats, però també van criticar un “excés de teoria i la dificultat per concretar realment la cooperació” entre banda i banda de l'Albera. Ahir a Figueres tothom va coincidir a dir que els al·licients i arguments perquè les comarques gironines i la Catalunya del Nord actuïn junts, en lloc de competir entre elles i girar-se l'esquena, són ben reals, però també va quedar clar que queda molt camí per fer: els entrebancs de les administracions centrals, les fronteres mentals, i la malfiança entre empresa i universitat, s'hauran de superar. I més coses: si els comptes no em fallen, s'ha utilitzat dotze vegades la paraula transfronterer/a en aquesta crònica. Una autèntica contradicció perquè –tal com va apuntar Jean Benkhelil– la primera cosa que hem de fer és deixar d'utilitzar la paraula transfronterer/a per definir accions que pretenen fer oblidar la frontera.