Pas als Pastorets
Milers de persones assisteixen cada any a aquestes representacions tradicionals que perviuen arreu de Catalunya convertides en un dels exponents més genuïns de la nostra cultura popular
Indissociables del Nadal, arriben les representacions teatrals típiques de festes a molts indrets de Catalunya. Els Pastorets perviuen i s'han convertit en un dels exponents més genuïns de la nostra cultura popular. Any rere any són moltes les persones que pugen a escena o bé s'asseuen per admirar aquesta obra, un espectacle que combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels Pastorets que rememoren el primer Nadal i que, amb el temps, han esdevingut autèntics signes d'identitat del lloc on es representen. En aquest sentit, i segons dades de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya –formada per 42 espectacles catalans–, en total aquests dies s'oferiran prop de 200 representacions, que mouran aproximadament 5.000 participants entre actors, actrius, cantaires, dansaires, músics, tècnics i organitzadors i que calculen que veuran cap a 60.000 espectadors. Xifres que indiquen, una vegada més, la importància d'aquest espectacle en el tarannà del país i, com molt bé resumeix el president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep M. de Ramon, en el pròleg del llibre de l'entitat: “La història d'un país que s'aplega per compartir les coses senzilles, però que s'esforça a tirar endavant les seves il·lusions i grans reptes per més difícils que semblin, malgrat tots els aires que pugin bufar en contra.”
Per no perdre's
Uns dels Pastorets més antics són els de Ripoll. Els orígens cal cercar-los l'any 1880, quan l'Acadèmia Catòlica en va encarregar la confecció a dos olotins socis del centre catòlic d'Olot, Antoni Molins i Gelada, autor del text, i Ignasi Rubió, creador de la música. Junts van muntar El nacimiento del Salvador o la redención del esclavo, una sarsuela pastoral en llengua castellana i en vers. La traducció en català de l'obra va ser l'any 1898, a càrrec de Mn. Josep Parer, vicari de la parròquia de Ripoll, tot un revulsiu per a la societat ripollesa de principis del segle XX. Després de diferents períodes i situacions, el 1976 els Pastorets es van deixar de fer per diferents motius, fins que l'any 1982 una colla de jovent els va recuperar. Paral·lelament surt el taller de teatre La Teranyina, que amb les seves representacions ha anat equipant els Pastorets, ja que els hi mancaven tota mena d'infraestructura. D'aquell grup de jovent que recuperà els Pastorets només segueixen en actiu Ramon Santanach i Jesús del Pozo; i els actors més antics són Ramon Verdaguer –26 anys fent de Bato– i Núria Gayolà –sant Gabriel, sant Miquel.
Actualment en els Pastorets de Ripoll hi col·laboren un centenar de persones: la coral infantil Els Follets (àngels), la Societat Coral La Flor de Maig (pastors), maquilladors, extres (dimonis, granotes, llop...), músics professionals (flauta travessera, violí i violoncel) i un dels personatges més esperats i més característics de la vila, un burro català de veritat, que es diu Sandunguera. Tot un espectacle que, com defineix un dels organitzadors i pioners del muntatge, Jesús del Pozo, «és únic, una sarsuela amb música en directe, molt divertida, original i diferent de la resta».
PER ARRIBAR-HI
DADES PASTORETS
DE RIPOLL
També pessebre monumental
J.P.El ripollès Toni Colomer tornarà a exposar el pessebre monumental que ha anat fent al llarg de molts anys i al qual ha anat afegint elements any rere any. El pessebre inclou edificis de quasi tota la comarca, la majoria fets de pedra i les figures de fang. Aquest any es podrà visitar a la sala Marià Font, situada a la plaça de la Lira, des del 8 de desembre fins al 8 de gener.