Un centenar de persones drogodependents es rehabiliten als centres que Egueiro té al Camp

Mas dels Frares és una de les tres masies que l'Associació Egueiro té al Camp de Tarragona, i que funciona com a comunitat terapèutica. Segons explica el director general de l'entitat, Jaume Vilanova, i el director mèdic, Pere Martí, en aquest centre professionalitzat, situat a la Febró (Baix Camp), normalment s'hi estan curant unes 25 persones de mitjana. La majoria tenen addicció a l'alcohol i acudeixen a la comunitat terapèutica després que el tractament ambulatori no els hagi funcionat. A banda, pel que fa al seu perfil, comenten que abans solien adreçar-se a la masia ciutadans amb vides més desestructurades, mentre que ja fa un temps que també tracten bastant gent amb nuclis familiars i laborals estables.

Egueiro desenvolupa diversos programes específics de rehabilitació, com el de mesures penals alternatives, de patologia dual, d'atenció a persones sense sostre en un centre d'acolliment, de drogues i d'alcoholisme. Respecte als professionals que hi treballen, l'associació disposa de dos metges que van passant pels centres, mentre que a cada comunitat hi ha sempre un director, un psicòleg, un coordinador, un equip d'educadors, monitors d'activitats –que poden ensenyar alguna professió– i personal nocturn.

Al Mas dels Frares, com a la resta de centres, la dinàmica del dia a dia està molt marcada. Els pacients s'aixequen a les vuit del matí –abans, un d'ells ja ha fet l'esmorzar–. Precisament, durant la jornada, tenen repartides les tasques de neteja, de bugaderia i de preparació dels àpats. A mig matí, alguns s'exerciten una estona fent gimnàstica, d'altres arreglen els jardins, cultiven l'hort, tenen cura dels animals, fan obres o manualitats. Després de dinar, hi ha una reunió de convivència i es torna a l'activitat. Més tard, els usuaris tenen un moment d'oci, i finalment es prepara el sopar.

La comunitat terapèutica de la Febró és de llarga estada, i els seus usuaris hi solen passar un any i mig durant el qual se'ls va indicant quines de les seves conductes no són adequades. Després, com a última fase del tractament, estan mig any en un pis tutelat (al Camp, Egueiro en té tres a Valls). En aquests pisos resideixen 5 o 6 persones que fan una vida gairebé normal, ja que tenen més llibertat que en la comunitat. En aquests sis mesos abans de marxar, a més, se'ls ajuda a trobar feina, es mira que s'administrin bé el sou i se'ls continua fent analítiques.

En Pere és un dels expacients que va superar amb èxit la seva addicció a la cocaïna, i que des del 2004 és treballador d'Egueiro. En un principi, recorda que consumia en moments puntuals, però la bola cada cop es va anar fent més grossa, fins que «la vida que portava no era realment vida». Ara reconeix que està molt satisfet de poder ajudar, i afegeix que en general ho té fàcil per establir complicitat amb la gent del centre perquè ell ha passat pel mateix. Paral·lelament, des de fa un mes i mig, a Mas dels Frares hi ha en Ramon, de 51 anys, qui diu que bevia des dels 14 anys. Tot i que la seva estada al centre és recent, argumenta que el personal que hi ha és molt competent, que se sent més fort físicament i psíquicament, i que està donant importància a petits detalls que abans no valorava.