Nadal polièdric

L'olotí Nicolau Gironès (Olot, 1930) és un expert i original creador de figures polièdriques amb cartolina. Afirma que és qüestió de tècnica, i és veritat. D'un domini impressionant del càlcul, de l'àlgebra i la geometria que aplicava quan treballava a Cartolot i Alzamora Packaging abans de jubilar-se. Però Gironès té una vena artística de primera qualitat que junt amb la tècnica l'han convertit en escultor d'unes peces de cartolina úniques –no n'hi ha cap d'igual– i molt apreciades i lloades arreu. Gironès no accepta encàrrecs. Crea figures per gust, perquè és una afició lligada a la feina que sempre ha fet i per exposar-les quan li ho demanen.

La base del volum de les seves figures polièdriques és el triangle. “Existeixen fórmules matemàtiques, però jo, aplicant la lògica, n'he inventat de noves”, sosté, mentre explica que tot plegat depèn de càlculs com ara l'abatiment de segments i les diagonals d'espai.

Aquests dies de Nadal, es pot gaudir del resultat de la seva feina a l'exposició de pessebres de Sant Esteve, a la mostra de pessebres d'Olot. Hi té un diorama dedicat al centenari de l'arribada del tren a la ciutat. Una reproducció del carrilet és l'element central d'un pessebre de figures polièdriques. És igual que el que també es pot veure a l'aparador d'una botiga del carrer Bellaire, al centre d'Olot.

A Sant Esteve, precisament, hi ha instal·lat un altre pessebre. En aquesta ocasió, ha creat un naixement que li ha encarregat el grup Petit, propietari ara de Cartolot. N'ha fet deu jocs, que s'exposen a les deu seus que el grup té arreu de l'Estat espanyol. Ell considera que fins i tot n'hi ha un a la catedral de la Seu d'Urgell, a petició del bisbe. En aquest cas, formen part de l'obra un conjunt de figures de grans dimensions fetes amb la mateix procés industrial segons el qual es fabriquen les caixes d'embalatge, especialitat de l'esmentat grup empresarial. En aquesta altra producció artística, la base és el rectangle. Són figures que no tenen cap punt de cola, com una bona capsa, els diversos plànols de la qual se subjecten entre elles per mitjà un sistema d'arestes. “Cal calcular bé les arestes, sobretot les que fugen el plànol; la feina és calcular bé les arestes perquè encaixin al volum”, explica. Hi afegeix que el punt de partida són dibuixos frontals i laterals.

A Gironès li costa destacar alguna de les peces que ha fet. Moltes tenen a veure amb la faràndula olotina. Són precisament les figures en aquest àmbit les que remarca, sobretot el Cucut i la Xurruca, dos capgrossos del barri de Sant Ferriol. I és veritat. Costa escollir. Totes són peces úniques i d'una qualitat i bellesa exquisides.