Carme Ruscalleda: “La meva néta hi juga”

La millor cuinera del món ha canviat el pessebre de figures de fang (“que sempre acabaven amputades”) i plàstic de quan els seus fills eren petits per un pessebre de fusta que li va regalar un amic. El que ha mantingut aquest nou pessebre és l'atracció de la més petita de la casa (en aquest cas ja no són els fills, sinó la néta de cinc anys) per jugar-hi. “Aquests dies un cop passa la porta de casa el primer que fa és anar al pessebre i agafar les figures per muntar-se les seves pròpies històries”, diu Carme Ruscalleda, que encara riu quan recorda com jugaven els seus fills amb el pessebre i com s'enfadava la seva mare quan els nens cometien “alguna irreverència”. “Per exemple, agafaven el sant Josep i el posaven fent de pastor o de caganer i al revés... La mare això ho portava fatal i em renyava a mi. De fet em renya si encara hi ha que algú ho fa!”, explica.

El seu marit, Toni Balam –la
seva mà dreta al Sant Pau i a la
vida–, és ara mateix un fidel seguidor d'aquest costum de moure les
figures de lloc. Però no les de casa, sinó les de la botiga d'un amic
cada cop que hi entra. “Obro la
porta i quan no em veu li canvio
la marededéu de lloc”, diu rient. També és una tradició que l'amic s'enfadi amb indulgència.

El pessebre de blocs de fusta de la Carme i en Toni –de fet, les figures imprescindibles del naixement– els el va regalar fa tres anys un amic, i el disseny s'adapta perfectament a la decoració del menjador de casa, d'un gust elegant i gens recarregat, en què tampoc falten ni l'arbre de Nadal ni el tió. A casa de Carme Ruscalleda, com en moltes famílies catalanes, passa que ho celebren tot, i la pura tradició nostrada de fer el pessebre no és incompatible amb altres costums. La cuinera, que té a favor seu cinc estrelles Michelin, no l'ha deixat de fer mai, el pessebre. “Encara que fos damunt d'una
safata!”, diu. A més, en té un
de molt petit dintre d'una olla col·locat a la seva habitació.