Societat

El poble occità de Fitor s'incorpora a una Mancomunitat de municipis de Catalunya Nord

L'Ajuntament d'aquest municipi veí de Salses, a la frontera occitano-catalana, decideix abandonar l'aglomeració urbana de Narbona per entrar a l'aglomeració rural Salanca Mediterrània

A la plana del Rosselló, quan es surt del territori català en direcció del nord per autopista, carretera o tren s'ha de passar necessàriament per Fitor (Fitou en la grafia oficial francesa). Població veïna de Salses, amb qui comparteix l'estany i la serralada de les Corberes, Fitor és la primera població del Llenguadoc tocant a Catalunya. Fins el 1659 -data en que Catalunya Nord va ser annexionada per la monarquia francesa pel Tractar dels Pirineus- va ser un lloc avançat del reialme de França que feia front als territoris catalans del Reialme d'Aragó.

Ara, a inicis del 2012, aquest poble “gavatx” -segons la terminologia col·loquial rossellonesa per denominar els occitans- ha decidit d'integrar-se a la Comunitat de Municipis Salanca Mediterrània, una petita aglomeració rural formada pels pobles catalans de Salses, Pià i Clairà. Aquestes tres poblacions del nord de la plana rossellonesa, que viuen essencialment de l'activitat vinyatera, no s'han volgut integrar a l'aglomeració urbana Perpinyà Mediterrània -dirigida per Jean-Paul Alduy- que engloba trenta-sis municipis. Per fer la mancomunitat amb els seus veïns catalans, els occitans de Fitor han abandonat l'aglomeració urbana de Narbona ja que, segons el batlle Patrick Tarrius “el projecte de Gran Narbona posa l'accent en el desenvolupament industrial i urbà” i al seu poble “li convé més una mancomunitat dedicada a les activitats rurals”. Fitor viu essencialment de la vinya i té una denominació d'origen pròpia pels seus vins, l'AOC Fitou, tot i que en el seu territori també hi ha vinyes amb l'AOC Corbières que comparteix, precisament amb Salses. El batlle assegura que aquest poble occità “està més girat econòmicament cap a Catalunya Nord que cap a Narbona” ja que els queda molt més a prop la zona d'activitats comercials de Clairà.

Por a “l'annexió catalana”

Al poble de Fitor hi ha hagut veus discordants amb la decisió de l'ajuntament, amb arguments de l'estil “serem annexionats pels catalans”. Tarrius afirma que “els que diuen això són gent que, precisament no són originaris del poble” i, de tota manera, “ no pot haver-hi annexió oficial ja que Fitor continua formant part administrativament del departament de l'Aude i no del dels Pirineus Orientals”.

Amb l'entrada de Fitor a l'Aglomeració Salanca Mediterrània, aquesta es reforça davant la de Perpinyà Mediterrània, que no amaga la voluntat d'englobar tots els municipis de la plana del Rosselló. Amb la inclusió de Fitor qualsevol canvi hauria de ser validat per les autoritats i la Prefectura de dos administracions territorials, el que ha estat també necessari per a la integració de la població occitana a la mancomunitat catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
comerç

La Copa Amèrica no condiciona gaire el comerç

Barcelona
societat

Unió de Pagesos demana anul·lar el concurs per al lloguer de les terres de Gallecs

Santa Perpètua de Mogoda

Les entitats andaluses es podran instal·lar a Els Bellots el novembre

TERRASSA
INFRASTRUCTURES

Actuen d’urgència per reparar un pont descalçat sobre el Segre

Alàs i Cerc
Societat

Tarragona celebra les festes de Sant Magí amb activitats i espectacles

Tarragona
infraestructures

En marxa el nou dipòsit d’aigua freda per a l’acumulació d’energia frigorífica de la xarxa del TubVerd

Mataró
salut

Bequen l’Hospital de Mataró per liderar un estudi sobre el càncer de mama

Mataró

Territori iniciarà a la tardor les obres per eixamplar el pont de Sant Francesc

MANRESA
TRADICIONS

Un Sant Fèlix enmig d’una vinya, protagonista del cartell de la festa de Vilafranca

Vilafranca del penedès