El xató ja no és tan bo

El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco. La salsa rega una amanida d'escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà i s'acompanya en alguns llocs amb truites. El plat, amb variants, és un dels més coneguts de la tradició gastronòmica de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès, conegut al territori com el Gran Penedès, i des de fa uns 15 anys l'excusa per fer una ruta gastronòmica coincidint amb l'arribada del fred. Els promotors de la idea: els gremis d'hostaleria de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès i el Vendrell van presentar la ruta com una oportunitat per al territori i van promocionar el plat en tots els fòrums possibles amb la intenció que fos un reclam turístic del territori. S'hi van anar apuntant municipis de la zona i van aparèixer, de la tradició oral, històries, fins llavors no conegudes, sobre el plat a municipis petits. Sant Pere de Ribes, Canyelles, Cunit, o Calafell s'hi van apuntar i van començar a fer les xatonades locals.

Des de fa uns tres anys, però, el desig de provar un xató sembla que ja no és el mateix. El primer que va caure va ser Sant Pere de Ribes, el van seguir Cubelles i Cuniti alguns històrics de la ruta com ara Vilanova i la Geltrú van començar a veure que si volien mantenir l'embranzida no només havien de parlar de xató sinó d'altres productes locals com ara els espigalls, els brotons o el suquet de peix de roca de Vilanova. Els darrers a temptejar la retirada són els veïns de Calafell que veuen que la ruta no els porta els rendiments econòmics que esperaven. En els darrers anys la participació dels restaurants locals a la ruta s'ha anat reduint –ara només en són 12 els que l'ofereixen– i la xatonada local que fan cada any al març ha acabat amb plats a la brossa. La regidora de Comerç i Turisme de Calafell, Olga Elvira, ha confirmat al diari que s'està estudiant la retirada de la ruta per al 2013, “perquè hi ha restauradors que ho han plantejat. Veurem al llarg de l'any què fem i prendrem una decisió d'acord amb el que digui el sector”, diu. De moment aquest any la xatonada es farà, però amb menys racions. Es prepararan 600 racions i no pas 1.000.

El president del gremi d'Hostaleria del Baix Penedès i enguany el coordinador de la Ruta del Xató de tot el Penedès, Elies Chacón, veu amb preocupació aquestes desercions. “De vegades els Ajuntaments no saben valorar prou el que aporta aquest tipus d'iniciatives perquè encara que estiguem en èpoques de crisi dóna vida al sector de l'hostaleria i al turisme”, diu. Chacón apunta que no només ho haurien de valorar els ens locals. “El sector de la restauració hauria de fer també una reflexió”, perquè des de fa cinc anys la quota –150 euros anuals– continua sent la mateixa “i és un element molt positiu de promoció a un munt de llocs”, diu. Al Vendrell, lloc on encara s'autoanomenen el “bressol del xató”, han presentat fa dies la festa de la xatonada, al febrer. La festa al carrer recollirà el mateix esperit de cada any, però l'aportació municipal serà un 20% més petita que l'any passat.