Hidroelèctriques, esquí i, ara, internet

Cent anys després, el Pirineu busca la seva nova energia hidroelèctrica. Aquella font energètica va ser el gran revulsiu econòmic i demogràfic que va posar fi al despoblament crònic que experimentaven les comarques, accelerat a finals del segle XIX perquè l'emergent industrialització del país necessitava mà d'obra de les zones rurals. La construcció dels embassaments i les primeres centrals va començar el 1912, justament ara fa un segle, i l'arribada d'enginyers anglesos i mà d'obra abundant, provinent sobretot de Múrcia i Aragó, van canviar els pobles i les expectatives econòmiques de les comarques. La demografia, però, va tornar a caure quan a partir dels anys cinquanta l'automatització de les centrals va enviar a l'atur centenars de treballadors i els negocis que indirectament vivien d'aquella activitat. La població va tornar a caure. A partir dels anys vuitanta les estacions d'esquí i el turisme de muntanya van donar una nova vida a les comarques pirinenques, amb l'aparició de noves activitats com ara hotels, empreses d'ofertes turístiques i sobretot la construcció de segones residències. Els anys noranta i dos mil són anys de creixement de població, especialment a partir del 2003, fins que el 2008, coincidint amb l'aturada sobtada del negoci immobiliari i l'inici de l'actual crisi econòmica, es va
frenar en sec. Ara recula.

El negoci de l'esquí tampoc no passa el seu millor moment: quatre estacions (Espot, Portainé, la Molina, la Masella) han estat rescatades per la Generalitat, que les gestiona a través de la societat pública FGC; Boí Taüll viu pendent del destí del seu principal accionista, la immobiliària Nozar, en concurs de creditors, i només Vaquèira i Vallter semblen afrontar els anys de crisi amb una certa estabilitat.

Així, el Pirineu busca nous sectors que facin la funció que al seu dia van fer l'energia hidroelèctrica primer i la neu després. I tots tenen receptes diferents per afrontar la situació. La ciutat més poblada, la Seu d'Urgell, aposta clarament pels serveis i les telecomunicacions per convertir-se en una ciutat atractiva per a noves empreses tecnològiques. L'aposta del seu alcalde, Albert Batalla, és que el municipi sigui prou atractiu perquè empreses i professionals puguin treballar des de la Seu d'Urgell com si fossin a Barcelona en qualsevol altra gran ciutat, gràcies a les xarxes de telecomunicació. Preus més barats, serveis a mida, paisatge i una millor qualitat de vida és l'aposta que pot oferir el Pirineu a aquests professionals. Vielha, en canvi, centra la seva aposta estratègica en la desestacionalització del turisme. L'alcalde, Àlex Moga, acaba d'iniciar un procés de participació que ha de culminar amb la redacció d'un pla de futur que aconsegueixi que Vielha sigui ciutat “tot l'any” i que atregui visitants i negocis no només a l'hivern.