Enllaçant caminants

El Camí de Sant Jaume comença a la casa de tothom que l'emprèn, però les principals rutes catalanes cap a la catedral gallega ja estan senyalitzades per fer més fàcil l'aventura. Des del 2008 i amb la vista posada en l'impuls del turisme d'interior, el govern va senyalitzar diverses rutes existents, col·locant pals de senyalització a les entrades i sortides de les poblacions.

La tasca ha estat ingent, perquè de rutes n'hi ha cinc: la més coneguda, de 400 quilòmetres, ve de Perpinyà i des de la Jonquera va fins a Girona per fer cap a Montserrat, passant pel Montseny i Terrassa. Des de Girona, també es pot optar per anar per Blanes fins a l'Hospitalet de Llobregat i, des d'allà, a Montserrat. Al monestir benedictí hi conflueix també la que creua el Pirineu per Ripoll. Una altra de transpirinenca és la de la Seu d'Urgell, que fa cap a Lleida. Al sud, dues rutes més: la que segueix aigües de l'Ebre amunt, des del Delta i passant per la Terra Alta, i la que coincideix amb la ruta dels monestirs del Cister. Aquesta surt del Vendrell i Tarragona, passa per Montblanc i arriba a Lleida. Totes, excepte l'ebrenca, surten del Principat per Alcarràs. La Generalitat considera tancada l'etapa de senyalització, però Joaquim Rosa Ros, president de la Federació d'Associacions d'Amics del Camí, apunta: “Falta senyalitzar encara des de Prats de Molló fins a Roda de Ter i des de Girona fins a Barcelona, creuant el Vallès.” Malgrat no trobar-hi pals, Rosa assegura que les associacions sí que han senyalitzat amb les característiques fletxes grogues totes les rutes.

L'Agència Catalana de Turisme se centra ara en la promoció del Camí, convençut del seu potencial per activar el turisme d'interior. “En els punts on es comptabilitzen, com a Cervera, hem detectat que els pelegrins s'han multiplicat per tres els darrers dos anys”, explica Patrick Torrents, subdirector de l'ens. Malgrat que la imatge dels pelegrins suant i carregats amb una motxilla pugui aparentar un perfil de turista de baix cost, Torrents ho nega: “S'hi genera negoci. És un turista que requereix de serveis i propostes, i quan els té, els consumeix.” Als 75 anys, Joaquim Rosa, que ha caminat per gran part de les rutes i ara es prepara per fer el tram entre Logronyo i Burgos en vuit dies l'abril vinent, hi coincideix: “Fer el Camí és aixecar-se ben d'hora i ser a dinar a la destinació. La tarda és per descansar i conèixer els llocs d'interès del poble. En la ruta també hi ha una motivació cultural, i si la treus només seria fer esport.”

Tot i que no s'ha realitzat cap estudi, es constata que la majoria de caminants són catalans que recorren les rutes fent turisme d'interior alhora. Sí que se sap que, aproximadament, un 10% dels pelegrins que arriben a Santiago són catalans. No obstant, molts comencen el Camí des de la seva entrada navarresa a la Península, a Orreaga. I és que no tothom té el temps ni la condició física per fer els 1.300 quilòmetres a peu –en etapes diàries d'entre 20 i 30 quilòmetres– que separen Tarragona de Santiago.