Declarada morta als 94 anys d'una misteriosa desaparició La foto dels nuvis, primera pista

Ramona Ossul Franquesa va desaparèixer misteriosament de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) l'any 1917. Es va fondre, com si se l'hagués empassat la terra. De la seva desaparició “en estranyes circumstàncies” no en va quedar cap rastre documental, tampoc en els registres oficials on fins fa ben pocs mesos encara hi constava com a viva. Tindria ara 125 anys.

Va desaparèixer de la faç de la Terra i ningú en va saber mai més res, ni ningú en va voler saber res. Tampoc el seu marit, Anastasi Miralles Figueres, un home amb l'ofici de traginer que mai va presentar cap denúncia de la desaparició, ni es va preocupar de saber on era la dona amb qui aleshores ja havia tingut tres fills, d'1, 4 i 6 anys. Tampoc mai els en va donar cap explicació, ni a cap dels seus néts.

Precisament tres d'aquests descendents del vell Anastasi, els cosins Isabel, Paquita i Anastasi Miralles, s'han fet el propòsit de rehabilitar la figura de la seva àvia, tornar-li la dignitat de persona que sí que ha existit i investigar els fets ocorreguts ara fa quasi un segle. Després de tres anys, han aconseguit un primer pas: una resolució judicial que declara la defunció de la dona desapareguda. La resolució és de l'octubre del 2011, per tant, 94 anys després de la desaparició. Ara la pretensió dels cosins és anar tan lluny com sigui possible fins a desfer el nus principal del misteri: la causa real de la desaparició que ells insisteixen a dir que es va produir “en estranyes circumstàncies”.

És per això que tota la documentació que han aplegat durant la investigació serà entregada a l'arxiu de Castellar del Vallès i de Granera, municipi del Vallès Oriental on va néixer Ramona Ossul, amb el propòsit que “qualsevol persona, familiar o no, hi pugui fer aportacions a través de noves investigacions que es puguin fer”.

Dels tres cosins, Anastasi Miralles és el que més ganes té de saber i el que més preguntes sense resposta té encara obertes. Té clar que tota la seva recerca i neguit no tindria raó de ser si el seu avi hagués parlat abans de morir, el 1975. Però els secrets, un cop entren a les tombes ja no en surten mai més. “Ell sabia què havia passat”, emfatitza el nét Anastasi, que troba inconcebible que el seu avi, un home casat i amb tres fills, no mogués ni un dit per denunciar la desaparició de la seva dona. “Perquè no ho va fer?”, es torna a preguntar.

Encara va més lluny. Després de regirar en la història, mirar papers i parlar amb testimonis d'aquell temps, l'Anastasi considera que està en condicions de fer una afirmació de molta gravetat: “Si l'avi no hagués tingut res a veure amb la desaparició de la iaia, no ho hauria amagat o ho hauria denunciat.”

Les seves dues cosines són més cauteloses i es limiten a repetir l'única i poc creïble versió dels fets que els ha arribat. “Deien que havia anat a avortar i que no n'havia tornat”, afirma la Isabel. L'altra cosina, la Paquita, tampoc vol dir cap mal de l'avi però recorda que la seva tia Maria, que va viure tota la vida amb el vell Anastasi, quan aquest va morir va dir: “No li portaré flors al cementiri perquè tampoc en puc portar a la meva mare perquè no se on és.”

En aquesta història hi ha una tercera persona clau per poder entendre què va passar aquell llunyà 1917. Es tracta de Maria Mas, una veïna de Castellar del Vallès d'aquell principi de segle XX, que poc temps després de la desaparició de la Ramona va abandonar el seu marit per anar a viure amb l'Anastasi. La nova relació va provocar un escàndol tan gran al poble que Anastasi i Maria van ser convidats per les autoritats locals a marxar-ne. Com a mínim van passar set anys fora de Castellar i el 1924 hi van tornar.

D'aquesta relació en van néixer tres fills i va generar uns quants fets sorprenents. Per exemple, quan Maria Mas va morir el 1948, a l'acta del registre de Castellar s'hi va deixar constància que encara estava casada amb Josep Sallarès, a qui havia abandonat feia 34 anys. O un altre: quan va morir l'Anastasi, el 1975, la inscripció registral li va donar tracte de vidu. I els néts es pregunten ara: vidu de qui?, de la primera dona que oficialment no era morta o de la segona amb qui mai es va poder casar perquè mai es va poder dissoldre l'enllaç amb la Ramona?

Només s'ha conservat una imatge de Ramona Ossul. La que apareix en aquestes pàgines i que el fotògraf de Badalona E. Sagristá li va fer al costat del seu marit, Anastasi Miralles, quan es van casar a Badalona, el 4 de juny del 1911. La dona hi apareix amb el vestit de núvia, negre segons els cànons estètics i de la moda imperants en aquella època