Els fogons de la carbonera

Des de fa uns dotze anys es va establir que la carbonera s'encengués el 12 d'octubre i deixés de fumejar l'últim cap de setmana del mateix mes, atès que han transcorregut entre dinou i vint dies, que són els necessaris per a una cuita de carbó correcta. En tot el procés i ritual, l'antic carboner Lluís Pla, als 86 anys, encara hi arriba cada matí i se'n va a mitja tarda. En la seva estada (quan els carboners apilen la llenya, embalumen i enterren la pila, així com el dia de l'encesa mitjançant sistemes primitius i en el decurs dels dies que la carbonera fumeja, fins al dia de desempilar), acaba d'orientar els que han estat deixebles seus durant disset temporades i han agafat el relleu en el que ja és conegut com l'art de coure carbó. D'altra banda, la carbonera de la finca del mas Frigola de Sant Climent de Peralta, a més de ser una aula oberta que reviu l'ofici de carboner amb finalitat pedagògica al peu de les Gavarres, molt a prop de l'església vella del mas Vidal, ha esdevingut un temple a l'aire lliure. Un temple en el qual l'estil de vida vol vorejar una manera de buscar l'autenticitat de les nostres arrels. En el dia a dia, un col·lectiu de persones vetllen pel manteniment i el procés correcte de la cuita de llenya que es transformarà en carbó. Són persones voluntàries, de totes les edats, i de la zona, sensibilitzades en tot el que representa aquest vell ofici tan estretament vinculat a l'explotació dels recursos naturals del bosc. En moments puntuals (l'hora d'esmorzar, dinar i sobretot sopar), una corrua de persones de diferents nivells socials, culturals i intel·lectuals s'hi apropa. Algunes, especialment convidades al que es podria anomenar la zona espiritual de l'Associació Cultural El Cau dels Pins, que, juntament amb l'Ajuntament de Forallac, és l'organitzadora i responsable que es continuï portant a terme una carbonera tal com es feia antigament. En aquesta zona vip, Josep Sala, l'alcalde de Forallac, exerceix d'amfitrió pencaire oficial. Mentrestant, del morter de pedra i les mans d'en Narcís Parals, una remenant la mà de morter i a l'altra el setrill de l'oli gota a gota, després d'haver-hi introduït els alls corresponents, en surt un allioli de pebrots, per a tots els que hi ha a taula. En Parals, per tothom conegut com el Moliné, a més a més de ser una de les peces clau de la carbonera, ha convertit el seu allioli en un clàssic inigualable i esperat. I així, a l'hora d'esmorzar, dinar i a l'hora de sopar. Unes vegades la carn a la brasa i les torrades són a l'ordre del dia. Altres vegades et pots trobar assaborint una perdiu deliciosa guisada en cassola de ferro per un cuiner excepcional: en Quim de la Masia. En aquestes trobades, porró enlaire, no es para de xerrar. Els temes? Ben diversos, i la política i el futbol passant-hi de puntetes. Els que no toquen pilota són els que fan referència a les històries d'estafa i corruptes de moda. Allà, al temple de la carbonera, hi ha el tarannà de la bonhomia. Per molts anys!