Societat

Campanya a l'Anoia contra la pujada del rebut de l'aigua

L'entitat Aigua és Vida considera que no es pot apujar el rebut si no hi ha concessió formal del servei

Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí elaboren auditories per poder regularitzar la situació

Amb la proximitat del final de l'any i les consegüents revisions de preus públics, l'entitat Aigua és Vida a l'Anoia exigeix als partits polítics que es pronunciïn contra la pujada del rebut de l'aigua en aquells municipis on la concessió del servei encara no està regularitzada. Aquest és el cas d'Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt.

A tots tres presta servei Aigua de Rigat, una companyia ara en mans del Grup Agbar que va desenvolupar la infraestructura i en va iniciar l'explotació a principis del segle XX. Els tres ajuntaments van iniciar fa mig any un procés per auditar les infraestructures del servei amb el suport de la Diputació de Barcelona.

La diagnosi ha de permetre saber de quins actius es disposa i el grau d'amortització per part de l'empresa subministradora, cosa que hauria de portar a una fase en què cada municipi decidirà sobre la gestió. Un quart municipi anoienc està en un procés similar, però amb una altra companyia distribuïdora. És Santa Margarida de Montbui, on presta el servei Aigües Artés des de principis del segle XX.

Pujada “il·legítima”

Precisament pel fet de trobar-se en aquest procés, Pau Ortínez, membre d'Aigua és Vida, considera que “una pujada del rebut és il·legítima i injustificable”, i demana que es congeli el preu del rebut els pròxims tres anys, “fins que la decisió sobre el nou model de gestió hagi estat votada pels ciutadans”. L'entitat insta els partits polítics amb representació als tres ajuntaments que facin públic, abans del ple en què es posi a debat, quina serà la seva posició sobre el preu de l'aigua de l'any vinent. A Igualada i la Pobla de Claramunt hi governa CiU amb majoria absoluta, mentre que el govern de Vilanova del Camí està format per la coalició entre Vilanova365, ERC i CiU.

Un altre membre d'Aigua és Vida, Juan Carlos González, hi afegeix que “l'únic beneficiat d'una pujada seria el Grup Agbar i que, per tant, els partits polítics que votessin a favor d'un augment del rebut ho farien servint els interessos de l'empresa en lloc de la ciutadania”. Sobre l'auditoria, González subratlla la necessitat de contractar un consultor extern i independent per supervisar el procés fins a la recuperació del servei. Sobre la taula ja van posar el nom de Joan Gaya, que va gestionar un cas similar com és Terrassa.

Consulta ciutadana

Aigua és Vida no es pronuncia sobre si el servei en aquests municipis ha d'acabar sent de gestió pública o privada. Consideren que, després de recuperar el servei i fer una auditoria, han de ser els ajuntaments els que consultin la gent sobre el model de gestió del servei.

Sobre la fórmula amb la qual han de poder triar els ciutadans, obren la porta a una consulta, o bé a obligar els partits polítics a fixar posicions abans de les pròximes municipals.

LA XIFRA

1,9
euros per metre cúbic
és la mitjana que paguen els abonats d'Igualada, segons dades del 2015 recollides per l'ACA.

LA DATA

2018
és l'any
en què Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí preveuen haver regularitzat el servei.

“Conflicte d'interessos”

L'Ajuntament d'Igualada es va fer càrrec, a principis dels anys vuitanta, d'unes canalitzacions de distribució d'aigua al llavors nou barri de Set Camins. Aquesta xarxa va passar a mans de l'empresa Aigua de Rigat, que a canvi va donar a l'Ajuntament un 31,54% de les seves accions.

Aquesta participació s'ha mantingut malgrat que la resta de la companyia va passar fa una dècada a ser propietat de l'empresa Sorea, una de les companyies del Grup Agbar. Com a accionista, el consistori igualadí rep anualment uns 200.000 euros dels beneficis.

Arran d'aquesta participació, tres cadires del consell d'administració estan ocupades pel govern municipal de CiU. I és en aquest punt on l'entitat Aigua és Vida veu “conflicte d'interessos”. I apunta directament el tinent d'alcalde de Qualitat Urbana, Jordi Pont.

El col·lectiu considera que els 18.000 euros anuals que cobra per aquesta representació a l'empresa són “un clar exemple de la poca motivació que pot tenir el regidor perquè es resolgui el problema”, i li demana que deixi el càrrec al consell d'administració de l'empresa.

Pont defensava el contrari, i explicava el mes d'abril passat que “pilotar aquest procés des de dins està buscat”, i adverteix que “sense l'empresa això no es pot fer”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.