Acord mínim pels refugiats

La primera cimera de l'ONU per tractar la crisi mundial dels refugiats va acabar amb un document tebi i sense concreció. La Declaració de Nova York, tot i ratificar el compromís dels 193 països signants per “salvar vides en un repte moral i humanitari”, no detalla cap acció concreta per resoldre la situació. Les crides a l'augment de la cooperació, a la solidaritat en la gestió dels immigrants i al repartiment “equitatiu” de la “càrrega” que representen els refugiats, així com a convertir els camps d'acollida en una “excepció” i al respecte pels drets humans, són paraules en un paper que no s'acaben de concretar i que, per tant, queden com una llista de desitjos sense que s'albiri un camí clar que porti a complir-los.

La majoria dels líders mundials reconeixen que la situació dels refugiats a escala global és una de les crisis més importants dels últims temps. Pocs s'hi van referir amb tanta cruesa com l'alt comissionat de les Nacions Unides sobre els drets humans, el príncep jordà Zeid Ra'ad al-Hussein: “Hem fallat amb el patiment del poble de Síria, no posant fi a la guerra quan tot just naixia. Hem fallat en les zones de conflicte cròniques, per la mateixa raó. Hem fallat a milions d'immigrants que mereixen molt més que vides marcades des del bressol fins a la tomba per la indignitat i la desesperació”, va reconèixer, després d'admetre que la trobada de líders es devia precisament a l'error de no haver abordat el problema des de l'arrel.

No obstant això, els compromisos signats són escassos i, a més, no són legalment vinculants. L'impuls de l'ajuda humanitària i la protecció dels drets humans, per exemple, es garanteixen sense cap procés i sense cap guia que ho assegurin. La falta de concreció ha obligat les organitzacions en defensa dels drets humans a criticar durament el text.

Al document, no li falta contundència quan parla de la condemna al racisme i a la xenofòbia, creadors d'estereotips que no ajuden a millorar la situació mundial dels refugiats i els immigrants en els territoris d'acollida. Però la promesa de fer “una sèrie de passos per contrarestar aquestes actituds i comportaments, en particular crims i discursos d'odi i violència racial”, sense concretar quins, és una nova prova de la vaguetat del document, de 22 pàgines.

Un dels punts més calents de la crisi migratòria és la Unió Europea. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va assegurar en el marc d'aquesta cimera que “l'objectiu clar” de la UE per al futur és “restaurar l'ordre a les seves fronteres exteriors”, i així evitar que es reprodueixin els episodis dels últims anys i l'arribada massiva de refugiats, principalment sirians.

La Unió Europea espera que l'acord iniciï un “enfocament pragmàtic” sobre la problemàtica, que comporti acords per regular moviments migratoris “ordenats” amb una càrrega de responsabilitat compartida, on “ningú se'n faci càrrec en solitari”.

El document hauria de ser la base per al nou pacte sobre refugiats que s'hauria de signar el 2018 i que hauria de recollir propostes concretes i explícites, agafant els compromisos ratificats ahir com a model i pauta inicial.

Tenint en compte la falta de resultats concrets de la cimera organitzada per l'ONU, l'esperança per donar una resposta immediata a la crisi dels refugiats i els immigrants queda en mans del president dels EUA, Barack Obama. En la que serà la seva última Assemblea General de les Nacions Unides abans d'abandonar el càrrec, el mandatari nord-americà ha coorganitzat una cimera sobre refugiats paral·lela, de la qual sí que s'esperen propostes concretes i resultats tangibles.